la mort de l’adela, mediadora de vida
Publicat el 3 d'abril de 2013 per mariadolors
“Les dones són mediadores de l’altre; les llevadores, mediadores de les dones amb elles mateixes” Adela Vidal Puértolas
Respectar el desig dels qui es preparen per morir té el seu contrapunt. T’omple saber que fas el que l’altra desitja, i que et quedes al teu lloc quan el seu desig comporta una vivència de profunda intimitat. Però l’anhel de l’abraçada final, de comiat, et queda per sempre més penjat als braços. Et queda penjat als braços i l’entretens abraçant la textura dels moments viscuts, o rellegint i reescoltant les seves petjades intenses. (i més)
(llegir tot l’apunt)
(llegir tot l’apunt)
S’ha mort l’Adela, després de guanyar un temps preciós a una mort encara més prematura que ja se la volia emportar fa molts anys. La seva mort és una victòria de la vida, pels anys guanyats, per com ho ha portat, per com ho ha viscut, per tot el que ha aportat ella a la professió, a les dones, a totes les persones que l’hem conegut, i per com ha seguit aportant durant cada treva. Però de moment jo no la visc com a victòria, de moment la ploro com una pèrdua terrible que em dol profundament.
Costa parlar de mort pensant en algú que és tot vida. Que ho ha donat tot per la vida. El títol del seu llibre, “Ser llevadora, una manera de pensar” és molt revelador de la revolució que ha comportat la idea i la força d’aquesta dona en el món de la infermeria neonatal, en el dels parts naturals, en el feminisme, i en tot el que té a veure amb la vivència de les dones davant de l’experiència de la maternitat i l’alletament. Viure, néixer, vida, vida, néixer,viure.
Mediadora amb la vida, amb el néixer. Mediadora amb les dones per trobar-se a elles mateixes. L’Adela forma part de la vida. L’Adela forma part de la meva vida en una de les etapaes vitals més vives de la meva trajectòria com a dona, i per això se’m fa difícil, gairebé imposisble, associar-la amb la mort.
Costa parlar de mort pensant en algú que és tot vida. Que ho ha donat tot per la vida. El títol del seu llibre, “Ser llevadora, una manera de pensar” és molt revelador de la revolució que ha comportat la idea i la força d’aquesta dona en el món de la infermeria neonatal, en el dels parts naturals, en el feminisme, i en tot el que té a veure amb la vivència de les dones davant de l’experiència de la maternitat i l’alletament. Viure, néixer, vida, vida, néixer,viure.
Mediadora amb la vida, amb el néixer. Mediadora amb les dones per trobar-se a elles mateixes. L’Adela forma part de la vida. L’Adela forma part de la meva vida en una de les etapaes vitals més vives de la meva trajectòria com a dona, i per això se’m fa difícil, gairebé imposisble, associar-la amb la mort.
Publicat dins de morim perquè vivim | Deixa un comentari
Recordo tants moments………… desde la primera vegada que et vaig veure quan estudiavem per llevadores , de moments de feina compartits com llevadores totes dues, a primària, al hospital, amb les teves dones.. fins al ultim dia en que t’he vist.
El teu somriure seductor, la teva manera de caminar,la teva olor, i
les teves boniques sandalies. Coqueta !!! m’encantava veure’t contenta, amb sandalies noves, amb les ungles pintades, plena de vida!!
S’em fa dificil no poder tornar-te a veure ni fer xerrades amb tú.
Amb l’imatge em quedo però del teu comiat, tant intim i personal, tant gelós de les paraules del silenci, tant intens a la vegada com tú.
Sempre has viscut al marge de corrents, perque tú mateixa eres una corrent……… vital, impetuosa, amb una força que t’estirava i empenyia alhora als qui t’envoltavem… anaves per devant de les tendencies.
Et trobaré a faltar Adela, estimada companya, bona amiga, preuada confident, llevadora singular, dona plural.
araceli noval
Adela la recordo amb una força innata, eram molt joves pero ella donaba una seguretat i amor inmensos. Estic molt agraida a la seva tasca i tots els nens i nenas que han naixcut durent aquets 33 anys tindran la seva bendiició desde allá que estigui.
Adue Adela i per sempre més. Gracies
Adela la recordo amb una força innata, eram molt joves pero ella donaba una seguretat i amor inmensos. Estic molt agraida a la seva tasca i tots els nens i nenas que han naixcut durent aquets 33 anys tindran la seva bendiició desde allá que estigui.
Adue Adela i per sempre més. Gracies
En dic pepi, vaig tenir la sort de poder tenir la meva primera filla amb l’Adela al novembre del 83. Sempre he pensat en ella i la sort de rebre el seu suport i acompanyament, l’Alba ara és una dona preciosa i forta.
Ploro la teva pèrdua Adela, avui ho he sabut. Una abraçada gran als teus.