la deriva dels innocents
Publicat el 30 de desembre de 2011 per mariadolors
No m’etretindré ara a analitzar els motius de la pèrdua de contingut significatiu de la celebració del dia dels innocents, el 28 de desembre: cada cop hi ha menys innocentades, menys burles i menys llufes. És una reminiscència absurda a la que no s’hi troba cap sentit. La tradició va a la deriva i encara que alguns romàntics la mantinguem ni que sigui simbòlicament, és comprovat que ja no té valor de referència pública i compartida. És d’aquelles tradicions cridades a desaparèixer del tot, tret que… tret que s’adapti o es reinventi. (segueix)
Aquest any l’Assemblea de Badalona Indignada en va fer un ús crític, ideològic, actualitzat, i crec que aquest és el camí. Com fan encara a alguns llocs, especialment al País Valencià, on a molts pobles les burles al voltant del dia dels innocents es canalitzen cap a la crítica política i local. Per exemple tenim la Festa dels Folls, amb els seus ajuntament de farsa .Potser a Badalona seria molt oportú copiar i adaptar la Festa dels Folls, fer-la nostra. Però és que a nivell país també tindria molt sentit, el suc que se’n podria treure podria ser espectacular. Amb la situació política actual, amb les relacions amb l’Estat Espanyol, amb l’expoli i el frau fiscal. amb la crisi econòmica i les retallades, .. un dia dels Innocents que escampés arreu Festes de Folls, amb un govern de farsa, popular, per 24 hores… podria ser més que divertit… “Les festes van començar a la Sala d’Actes de la Casa Consistorial, amb la dimissió del Consell Municipal i la proclamació de les noves autoritats populars que, al balcó de l’Ajuntament, van realitzar la primera llegenda del pregó que anunciava les noves disposicions generals que regien la tradició popular. Tot seguit, l’agutzil, damunt d’un ruquet, va fer públiques per a tots els habitants del poble, les noves regles, parant-se en determinats llocs” (més aquí)
Segur que hi trobareu a tot plegat moltes semblances amb l’esperit del Carnestoltes, i és que tot surt d’allà mateix, dels saturnals romans.
Trobo que ara que encara sabem retallar llufes i encara podem connectar amb part del sentit d’aquesta tradició – quan jo era petita la vivíem amb molta intensitat, i suposo que com jo, la majoria de la meva generació – planejar-ne una reinvenció que posés la força burlesca en la crítica social i política no seria gaire difícil, i gens mala idea. El moviment Indignat de Badalona ha sabut treure la pols a aquesta llufa de paper retallat, segur que s’hi ens hi posem, a més de treure-li la pols podem omplir-la de significat i pot ser útil per a l’engrescament de participació política i social, de forma divertida, lúdica… aquí deixo la idea, penjada com una llufa més!
Publicat dins de aquí som i fem països catalans | Deixa un comentari