miozz mirades

“S’encenen les primeres llums del vespre i em recorden que la vida de Badalona batega fora de l’hospital”. Ho vaig piular dimarts, seguint el ple i l’ocupació de la Plaça de la Vila des de la finestra de l’habitació 421 d’aquest hotelet de la Serralada de Marina que es diu Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, però que tothom s’entesta en anomenar Can Ruti. Des d’allà la ciutat és als peus i te la pots mirar amb perspectiva. La pròpia Serralada t’en priva part de la vista, però la sensació és la mateixa. Uns moments d’enyorament em van fer venir al cap La casa que vull (per ser-hi tot prest si arriba una gesta) i em van imbuir d’aquest sentit de llunyania, que trencaven, en un parlar silenciós, les piulades dels qui hi eren a plaça. Quin invent, això del twitter!
Quan l’especulació en ple franquisme ens va deixar com a terrenys per a serveis la muntanya de Can Ruti va quedar compromesa per sempre més l’accessibilitat a l’entorn, tot i que s’hi han fet moltes millores (d’aquest tema en podeu llegir més a can ruti, mobilitat gens saludable) (segueix)