miozz mirades

El rumor que els catalans som garrepes és dels tòpics més universals. És present en acudits, en publicacions i en l’imaginari de mig món, no només a Espanya. D’on ve no ho sé, potser és una tragiversació del sentit del treball i de l’estalvi que s’atribuieix al poble català (el bon català de les pedres en fa pa) i que crec que parla més aviat de l’esperit emprenedor. Vingui d’on vingui, el rumor es transmet de generació en generació i és un més dels qualificatius pejoratius cap al nostre poble. Fins i tot  hi ha molts catalans que se’l creuen i el difonen, sense haver-se aturat mai a rumiar si aquest prejudici té cap fonament. (segueix)

Una de les grans aportacions de tota la feina que s’està fent des de Badalona som totes i tots és la relacionada amb els rumors, amb la força que tenen per mantenir prejudicis, per fer que algunes mentides s’instaurin en el pensament i la mirada de molta gent de tal manera que deformen la realitat inexorablement. I amb com desactivar-los, com eliminar-los del conjunt de creences que manega la societat. No és un invent de Badalona, els tallers i cursos per crear agents anti rumors (sobretot vinculats a la immigració) es fan arreu, Tàrrega mateix va ser premiada per la Fundació Carulla (Premis Francesc Candel 2011) per la campanya Desmuntem Rumors, a Barcelona està ben consolidada la xarxa anti rumors i a l’Anoïa la campanya Tots som de casa impulsada pr Òmnium ha assolit un èxit remarcable.
Però desmuntar rumors no és tan fàcil, Miquel Essomba ens ho va explicar el juliol passat, a les Jornades organitzades per la Secretaria de la Immigració, dedicades exclusivament al tema. Miquel Essomba va analitzar les raons científiques que fan que una mentida es converteixi en un rumor acceptat de forma inqüestionable per milers de persones. Hi ha una base que fa possible que el rumor arreli, i és una base que cal conèixer per pensar estratègies que fassin possible la seva desactivació. Però també pot servir per fer néixer un nou rumor (per exemple, el rumor que els catalans som generosos i solidaris), escampar-lo i aconseguir que, si més no, plantegi, amb la contradicció que aportaria, un dubte raonable. En realitat no es tractaria d’un fals rumor, ja que a la vista dels resultats de la #maratotv3. i no només del € recollits en plena crisi sinó de la mobilització ciutadana que comporta, i a la vista de que ja anem per la 20ª i això cada vegada ha estat més participat i més exitós, potser tocaria començar a pensar que dir que els catalans són generosos i solidaris (o que a Catalunya moltes persones són generoses i solidàries) és una veritat com una casa de pagès.

Una de les bases que fan possible que un rumor fals arreli és que confirma un pensament previ (jo ja ho deia, ho veus com a mi ja m’ho semblava?) Segurament moltes persones espanyoles que pateixen una intoxicació informativa tendenciosa contra el poble català no tindran accés a la informació sobre un fet tan potent com és el de la Marató de TV3, i per això no els arribarà aquest ímput que podria plantejar-los un qüestionament del seu prejudici. Però potser entre totes i tots, i fent ús de les xarxes socials o altres mitjans informatius que trenquin els murs imposats pels grans mitjans, podem contribuir a fer córrer aquesta informació, aquest missatge, i ajudar a que la idea que els catalans som un poble generós i solidari agafi prou força per arribar a desactivar i, si és posisble, eliminar, l’etiqueta de garrepes. De fet, la millor estratègia és que en qualsevol lloc o moment que algú posi en joc aquesta etiqueta, sense entrar en discussió aportem aquest interrogant: però això de que som garrepes ja saps que és un tòpic totalment fals, oi? precisamnet és al contrari, coneixes això que es fa cada any? saps que…

Ahir la majoria de missatges referents a la #maratotv3. eren d’orgull de país. Està bé que afiancem la nostra autoestima i que aprenguem a valorar-nos per la nostra capacitat de ser i fer coses com aquesta. Però no oblidem que aquest també és el país que està aplicant les pitjors retallades socials abans de fer-se valdre reclamant el que li deu l’estat, o abans de retallar les fortunes i sous dels privilegiats. És el mateix país!!