miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

horitzons pensats, viscuts

Ens havíen dit, i axí ho havíem vist i cregut sempre, que la línia de l’horitzó és, en dibuixar la separació entre mar i cel, una línia uniforme.

(continua)

Almenys des de la nostra maresmenca costa mediterrània. La llum d’aquest matí, però, ens ha mostrat un món nou, un canvi de paràmetres. La visió no ha durat gaire estona. La suficient per trasvalsar la normalitat consolidada. Vist amb ulls antics, pensava, aquesta imatge podria evidenciar un altre món ocult que es deixa veure en dates determinades. Una illa erràtica, una serralada submarina aflorant de matinada… i he pensat que potser molts contes, moltes històries fantasioses del nostre imaginari universal han nascut de contemplar paisatges miratge. Vist amb ulls metafòrics pensava en la força d’allò que imaginem, inventem, i vivim en un pla paral·lel, com en una doble vida que forma part,mig d’amagat, de la sencera. L’Oriol LLadó en parlava amb un apunt dedicat a Pere Calders, que us recomano. Faig meves les paraules del mestre allà citades: “aquesta divisió que hem fet entre realisme i irrealisme és absolutament fictícia, és una frontera que no es veu”.  Però en allò en què més m’hi vaig identificar quan vaig llegir-lo, va ser quan parlava de com el món intern imaginat ens afecta l’estat d’ànim i forma part, per tant, de la nostra realitat. Ens afacta la realitat perquè n’és part, i també fins el punt que allò imaginat pot arribar a ser motor d’una nova realitat tangible. L’horitzó com a sinònim de lloc on arribar, d’utopia o fita, m’ha suggerit, després de l’impressionant canvi de paisatge que ens ha ofert el matí ( i que la fotografia no refeceteix amb prou nitidesa), aquestes petites paraules triades…

horitzons pensats,
imaginats, inventats, visualitzats,
horitzons viscuts;
horitzons reclam:
fites innovades damunt les fites fossilitzases 
canvi de xip
reinventar el somni?
detectar utopies
i
abandonar les enquilossades
recuperar les desestimades
reciclar les abandonades
reutilitzar les inesgotables
però
inventar les que encara falten 
crear noves fites

fins ara no pensades


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.