el tot setmana del 12 de setembre, per un país de tots l’escola en català
PER UN PAÍS DE TOTS, L’ESCOLA EN CATALÀ
PER UN PAÍS DE TOTS, L’ESCOLA EN CATALÀ
Aquest dilluns ha començat el curs a les escoles de tot el país, i a Badalona, com en altres ciutats, la comunitat educativa ha sortit al carrer a manifestar-se. La Plaça de la Vila era plena de gom a gom, diuen si érem més de 1.000 o 1.500 persones, però el més important és la diversitat de persones que es manifestaven sota un mateix clam, promogut per Somescola.cat: per un país de tots, l’escola en català.
A banda de ciutadania en general, càrrecs i organitzacions polítiques, i organitzacions sindicals i socials, el gruix de la concentració el formaven famílies, criatures, professorat i serveis educatius, és a dir comunitat educativa. Comunitat educativa diversa: de centres concertats, d’escola pública, de primària, de secundària, i el més important, de tota la ciutat. Algú es podria pensar, erròniament, que això de defensar el model actual d’escola catalana i de negar-se a complir la interlocutòria que obliga a canviar-lo, és una dèria de quatre polítics. Però observant la Plaça de la Vila es veia ben clar que és tota una altra cosa. El moviment Badalona es mou, en defensa d’una escola pública i de qualitat, contra les retallades, també s’hi ha sumat, i és un moviment integrat per molts centres i associacions de famílies de Badalona que es troben en zones de la ciutat on la majoria de la població no és catalanoparlant d’origen. Centres i AMPAS que defensen el model d’escola catalana actual perquè saben que aquest és un sistema que ha funcionat correctament i ha capacitat a totes les nenes i nens del país perquè quan acabin el seu pas pel sistema educatiu obligatori dominin correctament les dues llengües oficials a Catalunya, a més de, com a mínim, una d’estrangera.
Els resultats obtinguts demostren que els joves escolaritzats a Catalunya aconsegueixen uns nivells de castellà iguals o superiors que els de altres zones de l’Estat Espanyol, amb l’avantatge que dominen, a més, la llengua catalana, i que gaudeixen dels beneficis de deixar de ser monolingües. Però el més important de tot és que amb aquest sistema es garanteix la igualtat de condicions i oportunitats, impedint que la llengua d’origen sigui motiu de segregació, d’exclusió o discriminació. I garantint que qualsevol persona que arriba al país pot, mitjançant l’escola, accedir a la llengua pròpia d’aquest. La societat catalana no separa els seus joves per raons de llengua, els barreja i els capacita a tots per igual. I aquest és un patrimoni, un dret, un valor com a país, que no podem perdre. Amb el català a l’escola, cap pas enrere!