EL TOT, 1a q.desembre: dia de les persones amb…
Article quinzenal al setmanari EL TOT
DIA DE LES PERSONES AMB…
Després d’un novembre força carregat de dates commemoratives a nivell mundial, internacional, desembre comença amb tres de molt reconegudes: el dia 1, dia mundial de la lluita contra la SIDA; el dia 2, dia internacional de l’abolició de l’esclavitud, i el dia 3, dia internacional de les persones amb DISCAPACITAT. Després hi ha el 5, dia del Voluntariat, el 9, dia de ràdios i televisions dedicades a la infància, i el 10, Dia dels Drets Humans.
Els dies de tenen una part molt vistosa i positiva, però també tenen la seva altra cara: molts cops són dies que calen per fer recordar fites no assolides. Serveixen per posar més atenció en una causa concreta i al seu reconeixement, i això és bo. Fins i tot en alguns casos poden arribar a ser cites festives molt significatives del nostre calendari. Però quan són dies dedicats a causes humanitàries o a la reclamació de drets, en el fons la necessitat d’aquest dia especial demostra que allò encara no està normalitzat. És el que passa amb el dia dedicat a les persones amb discapacitat. En una mateixa societat, en un mateix país, ciutat, barri, dins del conjunt de la població hi ha una clara desigualtat d’oportunitats de les persones amb diversitat funcional (la manera més actual i menys pejorativa d’anomenar les persones amb discapacitat). Fa poc, el 20 de novembre, es va celebrar la Declaració dels Drets de l’Infant i dia mundial de la infància, i entenc que aquests drets inclouen els dels infants malalts i els dels que tenen alguna discapacitat. Que el dia 3 se’ls dediqui una data expressa no hauria d’anar en detriment de que per sobre de tot es recordi que els nens i nenes abans que deficients són infants. I quan es pensa en infants, i en política, arquitectura, oci, publicacions, programes televisius, activitats esportives, artístiques, escolarització, educació en el lleure, jocs, cinema…, caldria tenir una visió inclusiva que tingui en compte el 100% de la pluralitat que pot presentar la població infantil. En el terreny socioeconòmic, cultural, i en la diversitat funcional.
Després dels grans canvis experimentats en els darrers 40 anys en el terreny dels drets de les persones amb discapacitats, sobta comprovar com en l’àmbit de la infància encara no s’han assolit unes conquestes sòlides en el camp de la inclusió, i com encara hi ha molts àmbits on no s’han adonat que el normal és ser diferent i que ser diferent no és motiu per estar en desigualtat de condicions davant els drets i deures.