el pròleg de noam chomsky a “hay alternativas”
Transmeto la informació que m’arriba sobre el llibre HAY ALTERNATIVAS, i també el pròleg de Noam Chomsky, després de fer-ne una traducció ràpida.
El llibre, que ha tingut dificultats per ser editat amb normalitat, és dels economistes Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa.
De moment només exieteix en versió castellana, no n’he trobat cap traducció a altres idiomes.
(segueix)
el nostre llibre HI HA ALTERNATIVES. Propostes per crear ocupació i benestar a
Espanya, que ens va prologar Noam Chomsky.
Quan ja s’havia concretat com a data de publicació el llibre el 19 d’octubre
i s’havia començat la seva promoció en la web d’Aguilar i en
llibreries, els editors ens van comunicar que l’empresa desitjava retardar-la
sense una altra explicació pel mig, la qual cosa ens va obligar lamentablement a
desestimar la seva publicació en aquesta editorial. Es confirmava així el difícil
que resulta difondre a Espanya, en els moments en què són més necessàries
que mai -com ara en període pre-electoral-, idees alternatives al
pensament únic que predomina en el debat polític i social.
Per solucionar aquesta situació hem optat per oferir la nostra obra
gratuïtament en format pdf a través de la xarxa i en una nova edició
impresa en Edicions Sequitur que, amb la col·laboració de ATTAC Espanya, s’ha
arriscat a publicar ràpidament aquest llibre que estarà en llibreries
al preu de 10 euros a partir del 31d’octubre.
Tenim la ferma convicció que solament fent que la ciutadania sàpiga
el que de debò està succeint en la nostra economia i divulgant les
alternatives que existeixen a aquesta aguda crisi del capitalisme podrem sortir
d’ella amb més ocupació i benestar social, com vam demostrar en aquest llibre.
Per això cridem a divulgar aquesta versió en pdf, a estudiar-la i difondre
les seves propostes i demanem a tots els lectors que es converteixin ells i
elles mateixes en distribuïdors del llibre una vegada que es trobi imprès.
Contra la censura dels grans oligopolis i el pensament únic que
imposen els poders econòmics, financers i mediàtics defensem la
pluralitat i la llibertat de pensament coneixent i difonent el
pensament crític.
Pots descarregar el llibre gratuïtament aquí
Web d’Editorial Sequitur
El pròleg de NOAM CHOMSKY
El 1978 el president del sindicat més poderós dels
Estats Units, Douglas Fraser, de la federació dels treballadors
de la indústria de l’automòbil United Auto Workers
(UAW) va condemnar els “dirigents de la comunitat empresarial”
per haver “escollit seguir en aquest país la via de la guerra de classes
(Class war) unilateral, una guerra de classes en contra de la
classe treballadora, dels aturats, dels pobres, de les
minories, dels joves i dels ancians, i fins i tot dels sectors
de les classes mitjanes de la nostra societat “. Fraser també
els va condemnar per haver “trencat i descartat el fràgil pacte no
escrit entre el món empresarial i el món del treball, que
havia existit prèviament durant el període de creixement i
progrés “en el període posterior a la Segona Guerra Mundial
conegut comunament com l’ “edat daurada” del capitalisme
(D’Estat).
El reconeixement de la realitat per part de Fraser va ser
encertat encara que tardà. La veritat és que els dirigents empresarials
i els seus associats en altres sectors de les elits dominants
estaven constantment dedicats a una sempre present
guerra de classes, que es va convertir en unilateral, només en una
direcció, quan les seves víctimes van abandonar tal lluita.
Mentre Fraser es lamentava el conflicte de classes s’anava agreujant,
i des de llavors ha anat assolint uns enormes
nivells de crueltat i salvatgisme als Estats Units que, en ser
el país més ric i poderós del món i amb major poder
hegemònic des de la Segona Guerra Mundial, s’ha convertit
en una il · lustració significativa d’una tendència global.
Durant els últims trenta anys el creixement econòmic
ha continuat-encara que no al nivell de l’ “època daurada” -, però
per a la gran majoria de la població la renda disponible ha estat
estancada mentre que la riquesa s’ha anat concentrant,
a un nivell aclaparador, en una facció de l’1 per cent
de la població, la majoria dels executius de les grans corporacions,
d’empreses financeres i d’alt risc, i els seus associats.
Aquest fenomen s’ha anat repetint d’una manera o
una altra a nivell mundial. Xina, per exemple, té una de les desigualtats
més accentuades del món.
Es parla molt, avui en dia, que pel fet que
“Estats Units estigui en declivi” hi ha un canvi en les relacions
de poder a nivell global. Això és parcialment cert, encara que
no vol dir que altres poders no puguin assumir el rol i la
supremacia que ara tenen els Estats Units.
El món s’està convertint així en un lloc més divers
en alguns aspectes, però més uniforme en altres. Però en tots
ells hi ha un canvi real de poder: hi ha un desplaçament del
poder del poble treballador de les diferents parts del món
cap a una enorme concentració de poder i riquesa. La literatura
econòmica del món empresarial i les consultories als
inversors súper rics assenyalen que el sistema mundial s’està
dividint en dos blocs: la plutocràcia, un grup molt
important, amb enormes riqueses, i la resta, en una societat
global en la qual el creixement-que en una gran part és destructiu
i està molt desaprofitat-beneficia a una minoria de
persones extraordinàriament riques, que dirigeixen el consum d’
aquests recursos. I d’altra banda existeixen els “no rics”, l’enorme
majoria, referida en ocasions com el “precariat” global, la
força laboral que viu de manera precària, entre la qual
s’inclou mil milions de persones que gairebé no arriben a sobreviure.
Aquests desenvolupaments no es deuen a lleis de la naturalesa o
lleis econòmiques o altres forces impersonals, sinó al resultat
de decisions específiques dins d’estructures institucionals
que els afavoreixen. Això continuarà, tret que aquestes
decisions i plans es reverteixin mitjançant l’acció i mobilitzacions
populars amb compromisos dedicats a programes que
abastin des remeis factibles a curt termini fins a altres
propostes a més llarg termini que qüestionin l’autoritat il · legítima
i les institucions opressives entre les quals resideix el poder.
És important, per tant, accentuar que hi ha alternatives.
Les mobilitzacions del 15M són una il · lustració inspiradora
que mostra què és el que pot i s’ha de fer per no continuar
la marxa que ens està portant a un abisme, a un món
que hauria d’horroritzar a totes les persones decents, que serà
fins i tot més opressiu que la realitat existent avui en dia.
NOAM CHOMSKY
Boston, agost 2011
Gràcies per la traducció i per difondre la informació