dia de la resistència indígena
Avui 12 d’octubre, obro un correu de la Pilar i en Josep Maria, que han anat a col·laborar en el treball en pro dels drets i la igualtat d’oportunitats a Sucre, a Bolívia, i envien un missatge explicant-nos detalls, impressions, reflexions… avui allà, encara, les persones d’origen indígena pateixen desigualtats respecte la població que no té origen indígena…
Cada 12 d’octubre em passa el mateix: voldria no fer festa. No només és pel fet que, essent nacionalement catalana, no em senti convidada a celebrar el dia “nacional” de l’estat espanyol. És, sobretot, perquè celebrem un genocidi. I perquè encara no som conscients de què ha comportat i segueix comportant el genocidi contra els indígenes i l’inici de l’era colonial -i la seva evolució-, en tot l’ordre mundial actual. Ja sé que no podem viure ancorats pels fets històrics dels que no en som responsables, però sí que ens hauríen de servir per fer una lectura en clau global, i evitar perpetuar injustícies.
Fa 517 anys que Cristòfor Colom va arribar al continent americà. Darrere seu, Castella. amb prepotència es va prendre el dret de fer-se seves aquelles terres, ells que eren el nouvinguts! No es van sotmetre a cap llei del país d’acollida, – ni ells ni tots els qui els van seguir – van arribar i van expoliar aquelles terres, van decidir sobre el futur dels seus habitants, practicant assssinats i esclavatge a dojo… Als Estats Units celebren el dia de Colom, és el dia nacional a l’Estat espanyol, o dia de la raça a alguns països de l’Amèrica Llatina. Encara avui els pobles indígenes viuen amb desigualtats de drets i oportunitats. En honor i homenatge a aquests pobles, i fent cas del que ells mateixos demanen, faig en aquesta data un record del genocidi europeu sobre els natius americans, que té com a punt de partida l’arribada de la flota castellana a algun punt de les Bahames, l’any 1492.
Podeu trobar més informació aquí i aquí, i també aquí (lliga dels drets dels pobles