avui és 25n, un dia històric (I)
Vivim dies històrics ja fa temps. A nivell mundial, a nivell europeu, als Països Catalans i especialment al Principat… Dies històrics fets de dies que remarquen dates. Molts dies, molts fets, èpoques i períodes. Però avui és avui, és #25N, un 25 de novembre en què de totes i tots els catalans amb dret a vot depèn que en fem també un dia històric, amb un resultat electoral històric. Molts ja no ho han pogut fer, malgrat haver-ho intentat. Parlo dels catalans residents a l’estranger. La seva voluntat i dret a vot han estat vulnerats per una maquinària administrativa estatal gens favorable a garantir-ho. Aquesta mostra només com a exemple.
Però és que a més la data en si té molta força. Molta més de la que ens imaginem i tenim en compte. (segueix)
Però a més el fet que s’escollís precisament aquesta data del 25N demostra que vol dir encara més, la decisió va molt més enllà del que sovint s’anomena violència domèstica o fins i tot ant imasclisme. La data posa en valor el paper de les dones en la lluita política contra l’opressió, i treu a la llum pública un crim d’estat. La data la va decidir Nacions Unides el 19 d’octubre de 1999 en record de les germanes Mirabal (a la imatge) dones lluitadores, opositores al règim dictatorial, activistes mortes per terrorisme d’estat el 25 de novembre de 1960 a la República Dominicana mentre hi governava el dictador i tirà Trujillo, responsable, durant l’anomenada “Era Trujillo” de la mort d’unes 50.000 persones.
A més, la mateixa data, 25N, té encara altres significats que hi sumen força. En aquesta mateixa línia de terrorisme d’estat – que per cert tan ens ha recordat el Govern Espanyol amb les seves barroeres incursions a la campanya electoral catalana- hi va haver el 25 de novembre de 1905 els fets del Cu-Cut, amb la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona i l’impuls de la Llei de Jurisdiccions, després de l’assalt i saqueig de la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya per part dels militars.
La mort per terrorisme d’estat de les germanes Mirabal o els fets del Cu Cut són fets antics però no pas allunyats de l’actualitat. El comportament polític espanyol actual està carregat de vestigis en sintonia amb aquesta línia obscura, antidemocràtica, i de fet cada cop es van destapant més els punts febles i enganyosos de la suposada transició democràtica que va reciclar i camuflar els tentacles del dictador Franco i de tot el seu aparell, mantenint-los vigents fins molt després de la seva mort. De fet fins ara, com ja es va comprovant. Només ens hi ha faltat el colpista Tejero entrant en escena impunement, per no parlar de totes les amenaces incloses les militars, amb episodis com el dels avions o les declaracions de Vidal Quadras i una bona llista de despropòsits que tendim a banalitzar per com en són de patètics i esparpèntics, però que són seriosos perquè es mouen amb regles no democràtiques. El seu és un altre joc.
Por? No, al contrari. Guanyem la seva amença anant massivament a les urnes i demostrant que no ens poden aturar.
L’assassinat de “les Papallones” es va tornar en contra el dictador, i va acabar amb la seva vida i amb la dictadura. (Malgrat que el dictador Trujillo se sentís satisfet d’eliminar-les del mapa, això va produir un efecte contrari en la població, que va enfortir el seu rebuig cap a la dictadura. El poble cada vegada recordava més les germanes Mirabal i els seus ideals i tot això va facilitar que el dictador fos assassinat el maig del 1961, acabant amb la dictadura de Trujillo. Els sicaris de les germanes Mirabal van ser jutjats a mitjans del 1962.) El terrorisme d’estat i els cops de força militars són violència pura i dura i acostumen a acabar amb molta més violència.
Ningú la desitja la violència, i el procés català està avançant sense ganes d’haver-hi de recórrer. Nosaltres podem aturar-ho abans, fent que la veu de les urnes sigui contundent. Com ho va ser la riuada massiva de gent el dia 11 de setembre de 2012, on, per cert, no es va produir el més mínim acte de violència.
Podem fer-ho pacíficament, sí, però no passivament!
Avui cap vot sobiranista a casa, cap vot anti feixista a casa! Cap vot anti patriarcal a casa, cap vot anti autoritarisme a casa! Cap vot anti militarista a casa! Cap vot anti antidemocràcia a casa!
I m’ha quedat per explicar perquè és a més, una votació històrica…