arrest de bancs (de seure)
Avui el darrer gest repressiu del govern badaloní m’ha fet recordar per una banda les absurditats castrenses, (aquelles d’arrestar una piscina, per exemple, per castigar-la si s’hi ha ofegat un soldat), i per l’altra la discriminació als autobusos abans dels drets conquerits per Martin Luther King, quan els negres no tenien dret a seure als seïents reservats per als blancs.
(segueix)
Potser demà l’ajuntament decidirà eliminar les papereres ja que acumulen brutícia i fan pudor, els arbres dels carrers perquè tiren fulles a terra (i no les recullen), els “xiringuitos” de la platja perquè el públic que hi sopa xerra i fa soroll, i els autobusos de la ciutat perquè ocupen molt d’espai i contaminen. El grau d’absurditats a què ens està portant aquest alcalde no té límit. Eliminar els bancs de seure en una ciutat mediterrània on, a més, el 30% de la població és o menor de 15 anys o major de 65, és un prejudici general contra el benestar ciutadà que no s’aguanta per enlloc. Però és que, a més, fer-ho per evitar que en facin ús determinats ciutadans concrets, a qui es vol privar d’aquest dret per raons d’origen cultural, això ratlla el racisme pur.
La feblesa de l’excusa – el mal comportament – fa encara més patètica la mesura. No és el primer cop que ho sento. De vegades, en algunes remodelacions urbanístiques, la veu veïnal s’ha fet sentir per reclamar que no posin bancs, i així evitar que s’hi asseguin joves, que són potencialment sorollosos en les caloroses nits d’estiu. En conec uns que van treure les porteries del camp de futbol per evitar que un grup de joves les fes servir per jugar-hi.
A alguns caldria recordar-los que no estem parlant del “patio de mi casa que es particular”, això no és el terreny on s’han fet la segona residència, ni el que envolta la casa pairal que ténen al poble (o en un barri car). Això és una ciutat. I estem parlant de l’espai públic. Així que, sis-plau, aixequin aquest absurd arrest i torni-ns els nostres bancs. Són de tots i ens fan falta.
Aquí, en lloc d’educar, acostumem a prohibir o a retirar allò que “fa nosa” o molesta. És com aquell nen que no recull les joguines: no cal ensenyar-lo a fer-ho, a respectar el material o a tenir un hàbit; el que fa l’alcalde és eliminar la joguina i fora problemes! No és ensenyar a pescar, és trencar la canya! Fàcil, com que no sé si podrem “educar” aquestes mesures d’aquest senyor, també caldrà enretirar-lo com a les joguines, no us sembla?
todo el articulo esta bien pero ahora pregunto ¿ mas de una persona pensaria lo mismo si ? durante años “porque el problema no viene ahora con la inmigracion ” viene de no dejarte dormir en todo la primavera y verano con las voces, guitarras, palmoteos cantos y tv ( si la sacan a la calle junto con equipos de musica ) y en otoño e invierno alrrededor del fuego, continuarian pensando lo mismo o pensarian como es posible que nuestro ayuntamiento permitiera este incivismo durante años, llegando a este punto los vecinos hartos de aguantar piden que quiten los bancos y en algunos barrios se ha recrudecido con una parte de inmigracion que visto que aqui no pasa nada pues no copian lo bueno si no lo malo y me es igual el pais de origen yo los cuento como personas sean quien sean y vengan de donde venga ¿ pensarian lo mismo ?