ara tornem a guardar el diari
Què té el diari que m’agrada tocar-lo, fullejar-lo? Que em costa llançar-lo? Feia temps que aquest problema ja no el teníem a casa: de vegades els portava al contenidor sense ni haver-los obert. La rutina de llegir el diari de paper havia perdut pes, a casa. (segueix)
El digital és plural i ràpid: fantàstic, i el contrast amb la simplicitat massa tendenciosa dEL PERÍODICO o la inconsistència informativa de l’AVUI, desmotivava. Només comentàvem la frase filosòfica del dia i poca cosa més. De vegades una opinió ressaltada. I el diari guanyava una mica de terreny quan féiem comparances: els diumenges ho compràvem tot – EL PUNT que no falti! i arreplegàvem LA VANGUARDIA de casa les ties. Comparar tractaments informatius il·lustra. Però l’hàbit de llegir més en digital o de només fullejar i fer un cop d’ull als titulars, avançava. Reclamaven un canvi, sobretot els joves: els cansava la simplicitat tendenciosa del que entrava a casa. Ben lluny quedaven aquells matins de diumenge de dedicar-hi temps i comentar plegats, aquell rebuscar entre els diaris passats per recuperar allò que no vas poder acabar de llegir, o per retallar imprescindibles, i aquell esglaïar-se per haver llençat el que no tocava. Ben lluny aquell darrer esforç al final del dia, aguantant les parpelles amb el diari sobre la falda, asseguts al sofà, sentint el frec de les planes. I aquell comentar has vist què diu…? Fins que va arriba l’ARA. I ara sí, ara tornem a llegir el diari, ara tornem a parlar plegats del que llegim al diari, ara no volem anar a dormir sense haver-lo vist…i ara tornem a tenir problemes per desfer-nos-en! (malgrat el digital, sí… això meu és culte al paper imprès amb susbtància, un bon problema!)
Som animals d’hàbits. Fa molts anys que surto de casa, vaig de pet a cal Pere, agafo el diari i vaig a fer el primer cafè tot llegint el diari. És que alguns no sabem fer el cafè sense llegir el diari. Com que en fem més d’un, acostumem a portar el diari sempre a sobre. I aprofitem cada cafè per donar una ullada als diaris de cada bar.
Els darrers temps, hi havia dies que arribava a casa sense haver obert el diari que portava sota el braç! I, paradoxalment n’havia fullejat dos o tres. El meu no em cridava l’atenció, malgrat que continuava mantenint el costum de carretejar-lo tot el dia amunt i vall.
Però ara, l’Ara m’ha retornat les ganes d’anar a cal Pere i obrir-lo immediatament per veure quina foto han posat a les planes del mig. I a l’hora del primer cafè “llegeixo” el diari. Si abans sortia amb el cafè fet i el diari acabat, ara acabo el cafè i no he passat de les primeres pàgines.
Dolors, veig que en això, com en tantes altres coses, també coincidim.
Val a dir que estem en una època electoral de canvi que ajuda, però fa bona pinta. Que duri i que es vagin concretant les novetats previstes. Ahir va sortir el canal araTV al Youtube. Espero que aviat s’obri la comunitat virtual de l’educació enel lleure i que MESTRES vagi agafant volada.
Com que sóc d’aquells que tenim el son canviat, m’assabento de la portada de l’endemà abans d’anar a dormir. El factor sorpresa el perdo, però sempre em cada la foto interior.