ànecs barrejats
L’ànega – llavors no sabíem que ho era – va arribar un dijous a la nit, fa més d’un any. No recordo l’època, només sé que tornant de l’assaig de Gospel Sentits en Ramon ens esperava amb la notícia: hi ha uns veïns que diuen que sen’s ha escapat l’ànec, i que corre pel carrer. Vaig baixar a comprovar-ho, i no, en Jach Sparrow (un ànec comú dels que regalen al teu fill els seus simpàtics amics el dia que el xicot fa anys) estava ben tranquil al galliner. M’estranyava que s’hagués escapat, no era ànec de marxar a campar-la lliurement malgrat en tingués l’oportunitat. (segueix)
L’anècdota de la seva arribada va lligada a una imatge singular, que inclou patrulla de la guàrdia urbana, veí amb l’ànec embolcallat en braços demanant hostatge per aquella nit, i una trucada posterior d’un agent interessant-se per l’estat de la bestiola (sí senyor agent, l’ànec s’ha adaptat bé al galliner, ha menjat i està tranquil) i informant-nos que ni centres de recuperació ni res semblant, que si volíem ocupar-no-es que era cosa ben nostra. Per un moment havíem pensat que podia ser una au protegida, o que necessités protecció, i que el correcte era adreçar-la a algun organisme. I de sobte vam trobar-nos embolicats per la nostra generositat en un problema a resoldre, ni tan sols vam ser nosaltres els qui vam trobar-la al carrer i ara teníem un membre nou i estrany al galliner.
No hi entenc, i la cerca per internet i per les enciclopèdies de paper em porta a un univers de famílies i subfamílies tan extens, dins dels ocells anàtids, que m’embolico i no estic segura, però he arribat a pensar si es pot tractar d’una femella de l’ànec coll verd. L’altre, el que ja fa temps que tenim, en Jach Sparrow, és l’ànec blanc que conec de tota la vida, de veure’l a les il·lustracions dels contes, a les granges i a les masies, força gran, blanc i amb el bec taronja.
De coses n’han passat moltes, moltes, amb aquesta ànega, que malgrat vola perfectament i té condicions per emprendre el vol, no marxa mai del pati de casa. Però la mes interessant és que s’ha posat a pondre ous, i que ha aconseguit tenir aneguets, després de diversos intents (per covar-los busca llocs molt amagats per fer el niu, i n’hem descobert més de quatre amb ous abandonats), I que cal suposar que aquests ànecs són la barreja de dues famílies o subfamílies diferents, i estem tots a l’expectativa per veure quins ànecs obtindrem.
No sabia que les aus es barregéssin entre subfamílies o famílies diferents, sempre havia pensat que les aus conservaven la seva “raça pura”, perquè no és habitual – a diferència del que passa amb els gossos – trobar ocells mestissos. I ves per on, aquests graciosos ànecs que segueixen la mare com si tingúessin un iman, són ànecs barrejats. Fruit d’un cert mestissatge.
Té la seva gràcia. Al conte, un anaguet lleig es converteix en cigne quan es fa gran. Veurem en què es tornen els de casa, quan siguin grans.