a catalunya es parla català, apreneu català…un lèxic urdú
Avui la Shazra i l’Arsala m’han regalat la tarda. Si no hagués rebut el seu correu jo no hauria passejat pel Raval de Barcelona un dimecres com el d’avui en què havia previst dedicar-me a feines i compres domèstiques. Però el seu missatge, concís i suggerent, m’ha portat fins al carrer dels Robadors, a l’associació que presideix el seu pare, Javed Illyas Qureshi, l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya. (continua)
Vaig conèixer aquestes dues germanes pakistaneses gràcies a la Nàdia, que les va convidar a venir a l’Espai Jove de Converses Interculturals, , totes estudien pos-tobligatòria i fa tot just dos anys que viuen a Catalunya. M’impressiona la seva habilitat per aprendre i parlar correctament català i la seva capacitat per adquirir coneixements amb i en aquesta llengua nostra que acaben d’adoptar. A la seu de l’associació, un local humil decorat amb unes impressionants fotografies que recomano visitar, s’ha presentat un llibre per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana, un lèxic urdú – català escrit pel jove Naqash Javed, el germà d’elles.La taula era plena d’autoritats, però l’ambient era distès, poc protocol·lari, i a banda i banda de la taula s’han sentit moltes veus. Felicitacions per la iniciativa i per l’empenta de l’associació i un discurs comú: parlar català és important per ser ciutadà de Catalunya, no només per a les relacions i per a les oportunitats laborals, també per accedir a la seva cultura, al patrimoni i bagatge literari… Mentre degustàvem el pica pica pakistanès, deliciosament picant el naaan, pakora al punt, comentàvem amb les poques dones pakistanenses presents a l’acte, la necessitat de promoure que les dones pakistaneses surtin de casa, aprenguin la llengua i participin de la vida ciutadan. Fa pocs dies vem fer la mateixa observació a Badalona, a la sessió d’acollida: entre les 100 persones pakistaneses del públic, de dona no n’hi havia ni una. Tenim molta feina,tenim una feinada! En això pensava mentre l’aire de vespre de maig, aquest que impregna les coses de trascendència, em portava olor de taronger entre les parets de pedra, als jardins de la Biblioteca. Anant cap al carrer del Carme en passar per davant la porta de l’Institut d’Estudis Catalans un somriure d’aquells que pugen ben bé de dins m’ha envaït la cara, mentre prenia altre cop el llibre entre les mans. El camí està traçat, no hi ha marxa enrere. El futur és la nostra llengua parlada amb nous accents, i parlada per tots, i parlada per totes… I sí, tenim una feinada!
La veritat que no puc amagar la meva alegria que arreu del país cada vegada hi han més catalans d’origen pakistanès que estan fomentant català entre la nostre comunitat, han quedat enrere tots aquests als quals feia vergonya parlar català , ara som la majoria que estimem aquest país i aquesta llengua. Després tema de la dona també estic d’acord, tenim feinada perquè hi han poques dones i les que hi han costa molt perquè participin. Jo he començat des de casa meva portant la meva mare a festes del barri, espero que cada vegada siguin més que sortint i participin. Molt bon article per cert.
Dolors, m’agrada molt el teu blog i com escrius. I aquesta iniciativa que ressenyes de l’Associació de Pakistanesos a Catalunya, és estupenda. Nosaltres a ARSIS tenim algunes alumnes d’India i Pakistan, dones, i és increible el ràpid que aprenen la llengua, sembla que tinguin un do!
Salutacions,
Montse
auqestes noies van al meu institut, arsala es molt aplicada.
y parlan molt be el catala.
Hola Montse, si els pakistanesos aprenen català és gràcies el vostre amor, estimeu tant que la persona és veu obligada aprendre català. Professors/es com vosaltres sou els veritables protagonistes que esteu posant totes vostres forces per que els nouvinguts aprenguin. Felicitats i endavant perquè encara hi ha molta feina per fer.
“El futur és la nostra llengua parlada amb nous accents…”
Nous accents, quins nous accents? Per què han de parlar amb nous accents, els paquistanesos? D’entrada és clar, parlarna qualsevol idioma que estiguin aprenent amb accent estranger, però això és “el futur”? De cap manera, potser és el present, però no ha de ser de cap manera el futur! Eventualment els paquistanesos, i especialment els seus fills, han de parlar català amb l’accent de la contrada on visquin. Si a Lleida, l’occidental; si a Mallorca, el mallorquí, etc.
Jo he viscut a Anglaterra, i allà els paquistanesos d’origen parlen l’anglès amb accent anglès. En canvi, els paquistanesos d’origen que viuen als EUA parlen anglès amb accent americà.
Per què aquí ha de ser diferent? Ara ens hem d’inventar nous accents per a cada grup lingüístic nouvingut, que ha de ser perpetuat pels seus fills?
Jo ja fa uns anys que estic intentant que els nouvinguts parlin la nostra llengua i coneguin el nostra país. Ho faig a l’Associació de veïns d’Artigues del carrer Balmes.Som unes 6 voluntàries que ajudem a l’Associació amb les tasques de l’integració del nouvingut. Desde aquí vull fer una crida a tots els que puguin estar interessats en aquest tema perque realment ens falta molta mà d’obra. Cada dia son més els que venen a trucar la porta per aprendre la llengua i no donem l’abast. Així,doncs, ja sabeu . Si us sobre encara que només sigui 1 hora a la setmana ja val.