miozz mirades

No es tracta d’amagar els problemes: n’hi ha, com a tot arreu. No es tracta de negar que conviure en entorns socioeconòmicament desfavorits i diversos té la seva complexitat. Es tracta, només, de no magnificar i generalitzar aquests  problemes fins al punt de negar que també hi ha solucions. I de no obviar les solucions quan funcionen amb èxit, que d’això també en tenim, i molt.  (seguiex)

Badalona ha estat sacsejada per un terratrèmol mediàtic que l’ha exposat a tots els aparadors del país, i als de fronteres enllà, com si fos un paradigma de delinqüència i inseguretat ciutadana que, caminis per on caminis- d’Artigas al Manresà, de la Salut Alta a Pomar, de Llefia al Gorg…  -, vagis on vagis, no aconsegueixes trobar. Que malgrat la gran regeneració urbanística al conjunt dels barris, tenim encara alguns entorns degradats, sí; que malgrat la bona convivència general tenim zones on l’incivisme veïnal és més visible que en d’altres, també. Que tenim alguns veïnats colapsats per la complexitat de la seva convivència: no es pot negar. Que tenim alguns joves aturats i poc formats que vaguen per les places, és cert, dins la mitjana de l’estat; que tenim la crisi filtrada al moll de l’os de moltes famílies al llindar de l’extrema pobresa: una realitat existent a tot el país. I una mica de delinqüència: com a tot arreu. Però d’aquí a fer creure que els nostres carrers són el Bronx, hi ha un autèntic abisme. Un abisme interessat en atiar el foc de la intolerància davant la diversitat de procedències que configura la nostra tercera ciutat catalana, un abisme paradoxal si tenim en compte que qui la maltracta i difama així, ho fa per poder aconseguir governar-la. 

Badalona és la nostra ciutat, la voldríem millor, òbviament, però l’estimem tota sencera, tal com és, amb la gent que hi viu i la forma, tota, també amb els seus problemes per resoldre; i lluitarem per millorar-la, no pas per ensorrar-la. Badalona és la nostra, una ciutat que ens agrada.
Aquest és el lema, Ens agrada Badalona, que ha escollit un grup d’escriptors i periodistes de la ciutat per aglutinar al voltant d’un petit manifest, una colla de signants amb renom, i fer-se avui una fotografia mediàtica que atregui a tants o més mitjans per contrarestar la imatge malbaratada, i fer saber que no agrada la utilització de Badalona que estan fent alguns partits amb finalitats electorals, ja que sota l’aparent preocupació d’aquests partits pels problemes de convivència, el misstge que es filtra és clarament xenòfob i anti immigració, i les solucions proposades són excloents i discriminatòries.

Fa dies que la iniciativa va fluint en el món informatiu, ho anunciava EL PUNT, en parlaven ahir la Pilar Rahola a La Vanguardia al seu Elogio de Badalona,  i el Periódico, anomenat-los notables, en va parlar Europa Press destacant-ho com a acte anti PP, com va fer també terra.  … i se’n parlarà avui. El facebook en va ple, i les primeres reaccions crítiques dels populistes, que s’han sentit al·ludits davant la iniciativa, ja s’han començat  a fer sentir, i és il·lustrador llegir els comentaris que s’aixopluguen sota el seu paraigües. A falta d’arguments de pes, la crítica s’ha centrat en intentar “matar al missatger”. Els qui volen desqualificar el gest de generositat mediàtica que aquest conjunt de persones ha ofert a la ciutat se centren en els prejudicis contra elles, estigmatitzant-les per ser persones “notables” “famoses” “privilegiades” “ignorants de la realitat”, contraposant-les al poble ras. Es juga, una vegada més, i amb la demagògia de sempre, amb la polaritat centre/barris, rics/pobres, lluny/aprop de les necessitats del poble… i també amb el “viure fora de la ciutat”, un element tanjancial del manifest que alguns signants comparteixen amb els líders de les formacions al·ludides implícitament (PP i PXC).

Els promotors de la idea Ens agrada Badalona coneixen, valoren i aplaudeixen la gran feina que s’està fent a la ciutat en pro de la cohesió social, i volen que el seu gest sumi els rèdits a iniciatives de base com la de Badalona som totes i tots, una xarxa plural d’abast ciutat que reuneix els esforços diaris dels centenars de persones implicades en el treball proactiu que fa que aquesta sigui una ciutat força diferent a la que pinten els interessos electoralistes dels xenòfobs. Segur que a partir d’aquí trobarem noves oportunitats per sumar.

Accions com les d’avui no resolen els problemes, però ajuden a tenir l’autoestima alta i enforteixen el sentit de ciutat, reforcen els arguments que permeten rebutjar tesis basades en l’equívoc i, en definitiva ajuden a fer pinya contra els qui ataquen sense escrúpuls la convivència i la cohesió, que són un dels pilars identitaris de nostra estimada ciutat, la Badalona de totes i tots.

(La fotografia és d’un dels emblemàtics i plàcids passatges de l’Avinguda  Pau Piferrer, a La Salut Alta)