miozz mirades

el tot: 2a q. de maig: micacos del micaquer  (segueix)

Fa dies que als micaquers dels badius hi espurneja el groc ataronjat de la fruita que madura, i fa dies, també, que la imatge plàstica dels micacos estampats en samarretes, mocadors, pòsters, programes o banderoles, omple la ciutat. Immersos com estem en les festes de maig, els entranyables i dinàmics micacos popularitzats per la Festa Major Alternativa il·lustren el programa i les  reivindicacions culturals, mentre el logo oficial de les festes d’enguany és ,també, la figura d’un micaco.

A Badalona valorem i necessitem molt els elements identificatius, i el micaco i el micaquer donen molt de si. Es troben en moltes referències ciutadanes, i per citar un exemple, els castellers  van fer pal·les aquest valor escollint per a la seva camisa el color micaco. La  seva  popularitat ha crescut espectacularment amb l’encert de les entitats de la FMA, d’animar la imatge de la fruita i donar-li personalitat i caràcter.

L’ “Eriobotrya japonica”, (nesprer del japó) és una planta  originaria de la Xina que es conrea al Japó i que es va introduir i expandir per Europa a partir que els arbres van ser plantats als parcs nacionals francesos, a París el 1784. Curiosament, doncs, una fruita  tan nostrada i tan mediterrània té l’origen al cor de l’Àsia, i per als centenars de ciutadans xinesos que ara viuen a Badalona, un micaquer al badiu de casa és una imatge de proximitat. També s’anomena nesprer a un altra espècie, rústica i en desús, de la mateixa subfamília, el “Mespilus germanica”, que abans era present a totes les cases de pagès i és d’origen europeu.

El localisme micacos i micaquer per anomenar les nespres i el nesprer “del japó” sembla que el compartíem amb alguna altra població del Maresme. El fet que un localisme com aquest – els localismes són habituals en tots els idiomes – es publiqués al Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), és una de les petjades de l’estada de Pompeu Fabra a Badalona mentre l’escrivia. La relació de Pompeu Fabra amb Badalona (gairebé 30 anys vivint-hi) és un important  element identificatiu de la ciutat, molt poc conegut i molt poc reconegut fins ara. (Podeu llegir també l’arxiu adjunt respecte la Badalona Fabriana)

Caldria que la creixent popularització del micaco fes créixer també el coneixement sobre tots aquests aspectes culturals a que està lligat, per  contribuir a la construcció sòlida d’un sentit identificatiu i identitari de Badalona. D’una Badalona compromesa amb la catalanitat i amb la llengua catalana, alhora que oberta a l’enriquiment que sumen les aportacions d’altres terres.