Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
NOTA PRÈVIA: Fa uns
dies vaig començar a introduir-me al món LinkedIn, i la primera cosa que he
fet és obrir el Grup Periodisme
i Comunicació Digital. Encara no té massa vida, suposo que se li ha de
donar temps, tant al grup com a la xarxa social. Mentre va agafant embranzida,
penjo aquí una recomanació de debat que he obert.
Us
recomano aquest
enllaç (amb video inclòs d’una petita exposició d’Alfons
Cornella, d’Infonomía), on es parla de l’ordre de la informació.
El fet de trobar-nos davant de tanta
informació, tira per terra els antics paràmetres d’ordenació de la informació. Cornella
diu que l’ordre es genera quan es busca, és a dir, “ex ante” no “ex post”.
Parla de les etiquetes (“tags”),
deixant entendre que és el públic el que
et diu com et veu a través de les etiquetes. No és tan important el què
dius, sino el com ho dius. La imaginació del client serà la que et defineixi.
És inútil dir en el mercat el què ets, ja que cadascú et veu amb uns ulls
diferents. Es pot arribar a la
informació, al producte, a través de diferents etiquetes, a través de diferents
recorreguts. Ja no pots marcar el camí d’arribada unidireccionalment.
Pensant en els mitjans de
comunicació, crec que és necessari crear una marca reconeguda, de qualitat, més que una “home” d’un diari digital molt ben feta. És important el do de la ubiqüitat, estar a tot arreu,
fer un bon producte, de qualitat, permetre que sigui la gent que et defineixi i
et faci voltar per tot arreu. Cal fer un bon producte i facilitar-ne l’accés i
el fluxe segons els interessos dels potencials clients. I, crec, cal anar on és
el client, també, per això és important estar -almenys de moment- en totes les
xarxes socials possibles.
Fins
i tot, em va passar una cosa pel cap que segurament no sabria explicar massa
bé, una idea molt incipient, però… és possible crear una marca, una mena de
diari digital o una eina de creació d’informació que no estigui en una web
concreta? És a dir, que existeixi de forma abstracte, que creï continguts però
que aquests no els trobis havent d’anar a una “home” concreta? Existiria, crearia i aportaria continguts, estaria
la informació fluint per la xarxa, però no tindria un punt de partida concret.
Tindria un origen, la marca, però no
un espai web concret com a punt de partida.
Què
n’opineu ?
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Fragment de l’article, pels que no
hi heu pogut accedir:
“La cantidad de
información que se genera anualmente en el mundo es abrumadora. Tal cantidad de
información es inordenable del modo en que nuestra cultura de horror al
desorden nos pediría. Google ayuda, pero quizás debemos abandonar la ancestral
idea de que el desorden es implícitamente malo. ¿Debemos seguir pensando en que
alguien puede y/o debe organizar toda la información? Más aún, ¿debemos
continuar creyendo que nuestros productos responden a una única forma de
catálogo y que nuestros clientes tienen que ajustarse a ella? (el
“esencialismo” en los negocios). David Weinberger, en su texto Everything is
miscellaneous, aporta una idea realmente novedosa: en el mundo digital, cuanto
más desorden aparente, más orden se genera. Cuantas más etiquetas pegadas a un
elemento digital, más encontrable será por personas en diferentes situaciones
(una foto etiquetada en Flickr con distintos nombres puede ser encontrada por
distintas personas que buscan distintas cosas). Por tanto, el orden se genera
cuando buscas. En términos de negocio, esta idea tiene importantes derivadas.
No importa cómo te presentes al mercado; representas diferentes cosas para
diferentes colectivos. El consumidor se convierte en un útil “catalogador” de
tus productos (él dice para qué le sirve el producto, en paralelo a lo que
dices tú; los usuarios inventan usos del producto). La participación de los
usuarios en el etiquetado de las informaciones, cuando es en masa, permite que
emerja orden (“the power of new digital disorder”). Todo puede ser clasificado
de múltiples maneras: no hay un orden “natural”. No hay un sitio para cada
cosa, sino que cada cosa puede estar en muchos sitios. Esto tiene importantes
implicaciones especialmente en la forma en la que se organiza la oferta de
productos y servicios en el mundo digital; una misma oferta puede estar en
múltiples lugares de una web. Empresas como Amazon utilizan esta idea de
“serendipia planificada” para que te encuentres (tropieces) con libros que
potencialmente te interesan, a partir de la información que se acumula de los
perfiles psicográficos (filtros colaborativos) de sus clientes.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!