Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
No ho acostumo a
fer, però és que no m’he trobat massa sovint amb raons per a fer-ho en aquest
bloc. Sigui pel to del bloc -volgudament moderat-, sigui perque en aquest món
que és la conversa a Internet i, sobretot, en el blocs, l’usuari, el visitant,
ho és d’una forma activa i no passiva com en la premsa tradicional, però el
cert és que poques vegades, per sort, m’he trobat amb comentaris dirigits a tocar-me
el voraviu.
En el darrer apunt
que vaig escriure, un tal Joan va
deixar-me dos comentaris, que em disposo a contestar.
”Quins? Joan | divendres, 21 de novembre de 2008 |
00:19h
Quins canvis? Perquè si tots han de ser a pitjor,
ja m’explicaràs… Què se’n sap de la suposada edició a Lleida, la compra d’una
part de l’AVUI i la desitjada edicó digital de El Punt? Per cert, tragar, en català, és empassar. Fer errors d’aquesta mena és
força lamentable, amic.”
Un altre
lector (Guillem) va deixar el següent comentari: “Joan, crec que vas errat. Joan cerca al DCVB el
mot tragar.” No sé si el tal Joan ho ha
fet, jo si, i realment el mot tragar -tot i ser d’etimologia incerta- surt al Diccionari
Català-Valencià-Balear. Amb tot, no em vull estar de dir que sempre agraeixo
que em corregeixin l’ortografia, doncs sempre n’aprenc alguna cosa. Això no
treu que el tal Joan em titlli de “força lamentable” per haver fet un suposat
error ortogràfic, cosa que desprèn un cert punt d’agressivitat vocal fora de
lloc.
El més preocupant, però, no és aquest episodi -totalment prescindible-
sino el seu segon comentari. En aquests casos acostumo a aplicar la màxima
Llachiana de “fer del
silenci paraules”. Però, avui me la saltaré, i en faré una petita rèplica “en
defensa pròpia”, com en el seu moment -i salvant les distàncies- va fer Jacint Verdaguer.
El tal Joan em diu:
“Per cert, la teva obsessió contra l’AVUI (fina, això sí) pel seu
accionariat i el teu seguidisme infantil i càndid pel Punt pel simple fet de
col.laborar-hi et treuen molta credibilitat i independència. Així com la poca
anàlisi del blog i el refregit de notícies de comunicació que agafes d’altres
digitals. El que més em molesta és el primer que t’he dit, perquè no tens raó.
I no tens honestedat per reconèixer-ho.”
Al tal Joan li dic:
Si estés obsessionat amb l’AVUI, no
hauria dedicat desenes d’apunts en aquest bloc a informar de novetats sobre el
diari i a proposar millores. Si ho he fet és perque crec que el meu petit gra d’arena
pot ajudar a crear opinió en aquest i d’altres mitjans de l’espai català de
comunicació que, en definitiva, és el què m’interessa. Vaig explicar, en format
de “divertimento” la meva relació amb
aquests dos diaris catalans. He demanat ajuda per
millorar l’AVUI. He informat de canvis a la direcció i d’altres. M’he alegrat
quan han incorporat eines
interessants a la seva edició digital i quan ha augmentat en vendes.
O, ha introduït noves
seccions en el paper. O, nous suplements. M’ha
sabut greu quan l’expansió
no ha estat possible. Em vaig alegrar amb l’arribada de l’edició digital
(amb rectificació inclosa!) i amb el naixement de l’edició de l’AVUI
a la meva ciutat. He dedicat repassades exhaustives
al diari, amb l’objectiu de millorar-lo sempre (i més). He proposat millores. I, hi ha qui m’ha reconegut la
bona intenció i la feina feta. No estic obsessionat amb l’AVUI, més aviat
amb tot l’espai català de comunicació. I, l’AVUI n’és una part important, però
no l’única.
Al tal Joan li dic:
Sí, m’interessa el poder econòmic que hi
ha darrera l’AVUI, però m’interessa perque el vull un bon diari fet i
pensat en català, i el màxim de lliure possible. N’he parlat del seu
accionariat i les conseqüències que pot comportar però, com es pot veure en aquest
article, sempre buscant la part positiva (rascant, si fa falta).
Al tal Joan li dic:
No sé si tinc “seguidisme infantil i càndid” amb El Punt, el què si que et puc
assegurar és que si el vull un bon diari és perque ens fa falta, i aquí no hi
ha excuses. Sí, sóc del Consell Editorial, així ho vaig dir quan se’m
va oferir l’oportunitat, però la meva col·laboració és totalment desinteressada.
Ser del Consell Editorial, no és res més que donar l’opinió a la direcció
del diari en tots els temes que et puguin passar pel cap, a través d’una
Intranet, amb l’objectiu de millorar-lo. Per tant, és temps que hi dedico a canvi d’aportar el meu gra d’arena
en aquest projecte que vull cada dia millor. Em paguen? Doncs, un parell de
sopars l’any i una panera. No crec que sigui motiu de compra per la meva opinió.
I, si amb això no en tens prou, dir-te que el temps que dedico al Projecte El
Punt Glocal, amb un bloc,
un twitter i un grup a Facebook,
no és poc. Contrapartides? Cap d’econòmica. No sé si hi ha motius per perdre la
credibilitat i la independència a l’hora de donar l’opinió. Potser ho has
interpretat malament, veure el got mig ple, no és ser càndid ni poc creïble, és
donar motius per l’esperança i no caure a la primera de canvi.
Al tal Joan li dic:
Parles del poc anàlisi del meu bloc i de l’excés de “refregit de notícies”. El
primer que et dic és que si no t’agrada hi ha milers de blocs millors que el
meu, ni tu ni jo hi guanyem res amb les teves visites. Segonament, dir-te que
tens part de raó -no em fa res reconèixer-ho, ja que és una actitud voluntària –
quan dius que hi ha poc anàlisi, i aquest, tot i ser un aspecte totalment
voluntari i premeditat, va canviant segons les circumstàncies. Dir-te que no sóc
periodista i que aquest és un espai d’aprenentatge per mi, per tant, la lectura
i recopilació d’informació és un primer pas per a poder opinar amb un plus d’interès.
Amb tot, “el refregit de notícies” al qual et refereixes, és premeditat, buscat,
amb voluntat de crear una idea, una opinió, no estan escollits a la babalà. els enllaços que poso. Acostumen
a estar triades per tenir un efecte en mi, però sobretot en el lector. Per
tant, si vols opinió, interpreta la tria de les notícies que penjo. I, fes-ho
amb perspectiva i constància.
I, el tal Joan acaba
dient, “El que més em molesta és el primer que t’he dit,
perquè no tens raó. I no tens honestedat per reconèixer-ho.” Parles de la meva suposada obsessió per l’AVUI i el seu accionariat
i pel meu suposat candidisme i infantilisme vers El Punt. Bé, suposo que et deuen
haver quedat clares les raons que em porten a elogiar el què em sembla elogiable
i criticar el què em sembla millorable,
no?
Dit això, sigues
benvingut i opina sempre que vulguis “tal Joan” i, si és possible, opina per
ajudar-me a millorar a mi i a l’espai català de comunicació, que en el fons és del què es tracte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’anònim es un esser covard que s’amaga darrere d’un nom per descarregar la seva impotència. Acostumen a ser mediocres, de moltes paraules i pocs fets, i poc avesats a la cultura de l’esforç i de la superació personal, ja que com a grans ignorants que son, creuen que res ni ningú els pot ensenyar res. No aguanten un debat en condicions, perquè no tenen arguments per defensar-lo, i quan s’adonen només els hi queda el recurs fàcil i miserable de l’insult.
Ni cas, de ben segur que el tipus en questió acostuma a tafanejar els blocs d’arreu i deixar-hi les seves cagadetes, vaja es de vol curt.
Sempre he pensat, que la nostra venjaça – la dels blocaires- rau en la incapacitat dels anònims de endegar un projecte que només ens reporta satisfaccions intel·lectuals.
salut i Endavant
Pel que veig les meves intervencions t’han ofès molt i molt. Bé, en tot cas dir-te que no era la meva intenció, i si cal en demano disculpes. El que em molesta és que la gent posi dos mitjans de comunicació plenament catalanistes com RAC1 i l’Avui, especialment aquest darrer, al costat d’altres diaris sense sensibilitat nacional. I tot pels seus accionistes. Mira, el dia que per culpa dels accionistes l’Avui deixi de ser nacionalista, jo el bescantaré. Però el fratricidi pel fratricidi em molesta i m’encén. Sí, l’Avui és de Godó i Planeta, però ha augmentat lectures, a Terrassa us ha fet un gratuït de puta mare i és catalanista com el primer dia. I això es mereix un aplaudiment i crítiques constructives, i no carregades com la que alguns heu fet amb l’A+ A+. Però bé. Cada u per on l’enfila. Que hi hagi molta sort en la millora d’ El Punt, perquè us caldrà. És a anys llum, em sembla a mi, de ser un gran diari. Però m’encantaria que ho fos.
Algú que signa amb un nom, sense cap adreça de correu eelctrònic ni cap alra referència, es pot considerar anònim. Algú que s’amaga per tant. Ni cas.
D’altra banda tens la possibilitat de moderar els comentaris i filtrar els que creguis convenients. Jo no ho faig i no ho faré a no ser que se’m coli algun indesitjable. No m’agrada però és una possibilitat a tenir en compte si et toquen molt els nassos. Va haver blocaries (en Botxí, si no recordo malament i algú altre també) que va fer com unes “normes de comportament”. És trist, però a vegades cal.
Tranquil i no facis cas del que s’amaga i viu a la foscor com les paneroles.
Doncs jo al tal Joan (que al no identificar-se comme il faut també podria ser que es digués Casimiru) li dic que a mi el blog d’en Marcús m’agrada força i des que hi vaig entrar per primera vegada n’he après moltes coses.
I parlant de l’Avui (i de qualsevol altre mitjà de comunicació) sempre he cregut que és INDISPENSABLE saber qui hi ha al darrera de l’accionariat per “saber-lo” llegir i entendre moltes coses que sense conèixer qui n’és l’amo no s’entendrien.