MARCÚS

Trenta-vuit pàgines
d?apunts ("posts") des d?aquell primer
que vaig penjar el 3 de març de 2005. 742 apunts, 1679 comentaris i
més de vuitanta mil visites (des del juliol de l?any
passat, quan MésVilaweb va instal·lar els comptadors). Dos anys de bloc i moltes històries viscudes.

Des del principi, un dels temes que més he tractat ha estat
la política. Però, he tingut
èpoques, com per exemple els darrers mesos des que vaig començar a estudiar
periodisme digital, on estic parlant molt de tot el què envolta les TIC i el periodisme i els mitjans de
comunicació.

Si em paro un moment
a pensar, aquests darrers dos anys han estat molt prolífics en política a
través dels blocs i la xarxa en general. He conegut
gent amb qui m?uneix objectius sociopolítics i he participat -sempre amb tota
la modèstia del món, com no podia ser d?altra forma- en alguns projectes i n?he
vist néixer d?altres de relacionats. On
vull arribar amb tot plegat? Doncs, molt senzill, aquests dos darrers anys han
canviat algunes coses en política i participació ciutadana, i aquest bloc com
molts d?altres hi han aportat un granet d?arena que ha anat donant fruits.
Primer érem uns pocs que ens llegíem i menys que creaven continguts. Però amb
el temps -poc temps-, molta gent s?ha apuntat al carro i ja no som uns pocs
que creem continguts i, el què és més important, hi ha molta gent que absorbeix
aquests continguts. Per fer-nos una idea -parlo de memòria i aproximadament-
només un 1-4% d?usuaris de YouTube pengen continguts (vídeos), però la resta els
consumeix, consumeix continguts de l?anomenat web 2.0, o web participatiu.

Quan jo i molts
d?altres vam obrir els respectius blocs, sabíem que parlaríem molt de política,
però no ens imaginàvem pas que ?faríem? política. I,
em sembla que podem afirmar que, d?alguna manera o altre, hem aportat alguna
cosa en la política catalana. Les últimes novetats han estat el web estatpropi.cat, el diari PoliBlocs i el naixement de molts blocs de
polítics en actiu. Hi haurà qui dirà que és cosa d?uns pocs, però permeteu-me
que ho posi en dubte. Segurament serem uns (relativament) pocs que creem
continguts, però són uns ?bastants? que els consumeixen i, encara més, arriba
amb molta força a alguns sectors molt potents: com, per exemple, els periodistes. Crec que no
m?equivoco si dic que, d?alguna forma o altre, Internet i la Catosfera en particular,
participen en la vida política catalana.

I, de formes de fer
política per internet n?hi ha moltes. N?he viscut
algunes aquests darrers dos anys. El 8 d?octubre de 2005 se?m va ocórrer
llançar una idea: crear un bloc comunitari
de temàtica política. A partir d?aquí, el projecte va deixar de
ser meu, va tenir acceptació, i un grup de blocaires -entre nosaltres no
ens coneixíem, ara ja si- ens vam començar a comunicar via correu electrònic i
va començar a néixer la criatura: un aportava el nom, l?altre el logo, l?altre
creava el bloc,… I, així va néixer un bloc comunitari de temàtica política
anomenat Olla
de Grills. Amb el temps, i l?èxit de visites, vam reconvertir el bloc
en l?actual web de l?Olla de Grills (actualment
en reformes). Aquest és un exemple de participació ciutadana en la creació
d?opinió política. I, pel què he pogut comprovar, el fet de ser un bloc comunitari, fa que la gent que hi participa (també en els comentaris) s’esforci més en la redacció i els continguts, ja que es prescindeix de temes personals i valoracions banals.

El 30 de gener de 2006, just després de la desfeta
provocada pel Pacte de la
Moncloa, em vaig apuntar (i, argumentar) a la crida que feia en Marc
Belzunces per tal de reconvertir el
referèndum de l?Estatut en un plebiscit per la independència. Amb poc temps
érem un centenar de persones -desconegudes entre nosaltres- i començàvem a
crear el què es convertiria en la Campanya ?Vota Independència?.
Moltes hores de feina, cadascú des de casa seva, però el tema va tenir un cert
ressò en els mitjans de comunicació. Si no vaig errat, vam ser els primers a
posar sobre la taula l?opció del vot nul, opció que va prendre molt cos en
l?agenda política d?aquells dies. Finalment, la campanya no va tenir els
fruits desitjats, per molts factors i molt variats -jo mateix, després d?estar
treballant-hi força hores, em vaig decantar pel ?no?, ja que vaig prioritzar
la unitat d?acció, i aquesta va ser l?opció majoritària dins del moviment
independentista-, però va començar a aplanar el terreny per a més històries
polítiques que han anat sorgint. Aquest és un exemple d?activisme
polític perpetrat sense cap mena de suport econòmic, però amb una
certa difusió gens menyspreable. L’important d’aquella campanya és tot el què va anar deixant pel camí, fruits que han anat agafant noves formes i errades que ens han servit per a aprendre. No va ser una campanya inútil, ni molt menys. L?Estatut es va aprovar, però la participació
va ser pèssima i, la gran quantitat d?arguments contraris que es van produir
durant aquella època segueixen a l?ordre del dia. Aquí no s?ha acabat res, en
tot cas, només ha fet que començar.

El març del 2006 vaig ser convidat al programa L?Internauta de Catalunya Ràdio,
dirigit per Vicent Partal, per
parlar de blocs polítics, en nom de l?Olla de Grills [aquí, una breu explicació].
Un exemple més que, poc a poc la
Catosfera política ha anat traient el cap d?aquest submón (o
no) que és Internet.

El mateix any 2006, durant un mes normalment poc actiu,
l?agost, en Xavier Mir [bloc] va
tenir una molt bona idea: la Crida a la blogosfera
sobiranista. Evidentment, quan ho vaig llegir i quan vaig rebre el
correu electrònic del Xavier comunicant-m?ho, m?hi vaig apuntar. I, com jo,
molts blocaires catalans (i algun de més enllà) ens vam apuntar a la idea de
titular els escrits dels blocs durant la setmana de l?11 de setembre amb el
títol ?Jo també vull un Estat propi?
(entrades
a Google). Va ser un cop d?efecte, va arribar a alguns mitjans de
comunicació importants, com a l?AVUI a través de l?Isabel-Clara Simó, i en
molts d?altres. És un exemple d?activisme per a cridar l?atenció sobre un tema
que interessa però que s?amaga a l?opinió pública. En el fons, només volem que
se?n parli, que es pugui discutir i decidir, a partir d?aquí que la majoria
decideixi.

I, d?una acció a una altra, això no hi ha qui ho aturi. No
va passar ni un mes perque aquesta Crida es
convertís en l?agregador més important de blocs en català que existeix: La Xarxa de
Blocs Sobiranistes. [veure comentari del Xavier Mir en aquest apunt, possiblement va ser la llavor de la XBS]. Ho portem uns 8 "pencaires", però ja tira tota soleta la XBS. Més de 360 blocaires ja s?han registrat a aquesta nova eina. Perque, no deixa de ser una
eina més, un web on qualsevol blocaire sobiranista hi pot inscriure el seu
bloc -de qualsevol temàtica- i fer el seguiment de més de 360 blocs catalans
en temps real. Un exemple més que la política a través de la xarxa té sortida
i va calant en l?opinió pública. Units som molt més forts.

El dia de Tots Sants
cel·lebràvem eleccions al Principat i des de Vilaweb
se?m va convidar, juntament amb Pere
Meroño, Xavier Mir i Saül Gordillo -tots quatre blocaires de MésVilaweb-, a
participar en la nit
electoral a través dels corresponents blocs personals, però a les
instal·lacions de Vilaweb, a comentar la nit electoral. Va ser una experiència
molt interessant i és d?agrair que, de tant en tant, es doni l?oportunitat a
gent del carrer a opinar, i aquest n?és un bon exemple. Aquell dia vam fer
política d?opinió en temps real i, pel què sé, va tenir força èxit de visites.
Una bona forma d?innovar en les curtes i intenses nits electorals, tot utilitzant
aquesta eina anomenada Internet. [Opinions sorgides d?aquella nit: 1, 2 i 3].

També hi ha hagut temps pel joc durant aquests dos anys de política en xarxa. Vaig penjar una Porra de les Eleccions
del Principat amb un èxit brutal: 7708
visites i 127 comentaris (apostes). Era per jugar, però estava farcida
d?enquestes que li donaven interès informatiu. Un nou exemple de participació
política a través de la xarxa.

El 12 de febrer el Saül
Gordillo i el Daniel Solano (Olla de Grills) creaven el
diari digital Poliblocs.cat. Era el salt definitiu dels blocs polítics
a la informació periodística. Ja no es tracta d?un simple agregador, sino d?un
portal web on periodistes elaboren la informació a través dels continguts de
blocs de polítics en actiu (militans).

Com a conseqüència d?alguns dels projectes esmentats, o com
a continuació, però sempre mirant endavant i col·laborant entre tots nosaltres
amb un objectiu comú, acaba de néixer amb un èxit total el portal web EstatPropi.cat.
Podeu informar-vos?en sobre els origens, aquí. Sorgit del bloc de l?Alexis
Vizcaíno, aquesta nova iniciativa sobiranista ha aconseguit gairebé 5000 adhesions en menys d?una setmana,
pel què es pot qualificar d?èxit rotund.

Segur que m?he descuidat moltes coses per comentar, però
amb aquest repàs -de temes que he viscut de prop- es pot veure com la feina que fem persones anònimes fent
política a través de la xarxa no és en va. Si us heu fixat, ara més que mai es parla de sobiranisme
en els mass mèdia -tant a favor com en contra-, fet curiós tenint en
compte les ganes d?apagar el tema que es té des de les altes esferes de la
política governamental Principatina.

Per tant, encara que
no ho sembli, la feina -gustosa, per altra banda- dóna els seus fruits. Tenim
una bona eina (Internet) per a poder fer política des de fora dels partits
polítics tradicionals, i això no hi ha qui ho aturi, si som perseverants i,
molt important, optimistes. No tot va malament, ni
molt menys! La cagarem, ens entrebancarem, però de ben segur que n?estem
aprenent, que està donant fruits i que ens en sortirem!

Salut i llibertat!
Marcús

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!