Collons, això és una olla de grills!
Que la reedició del Tripartit (ara, “Entesa Nacional pel Progrés”) era possible que es donés, ho sabien tots els votants d’aquests tres partits. I, no està de més dir-ho, ho sabien els votants d’ERC que, alhora, els han tornat a donar un gruix de suport gens menyspreable.
Està clar que ens trobem al bell mig de l’aposta estratègica d’ERC per tal de donar un cop d’efecte que, tard o d’hora, els hauria de portar a primera línia de la política catalana. Si ho aconseguiran o no, està per veure, però aquest és l’objectiu principal dels independentistes.
Els Convergents estan molt emprenyats, molt, i és comprensible, però l’estratègia del tot o res té aquestes coses. Ara s’estan convocant a córrer-cuita concentracions que dubto molt que tirin endavant amb èxit, ja que els convergents es mobilitzen més aviat poc. Només tindran èxit si aconsegueixen cridar l’atenció dels que no els són afins, cosa difícil, però no impossible.
La sensació generalitzada és digne d’estudi, ja que provoca un sentiment confús en gran part de l’electorat. A mi, personalment, no m’interessa massa l’emprenyamenta dels convergents -que, tot sigui dit, faran molt de soroll-, sino més aviat com reaccionaran “els altres”. Tinc dubtes seriosos que l’estratègia d’ERC arribi a bon port, però alhora m’agrada pensar que “qui no arrisca no pisca”, per tant, com diuen en Borinotus i la Sílvia Martínez, els donarem un vot de confiança. Això sí, segurament serà l’últim, i mirat, estudiat i controlat amb una lupa que ni la NASA! I, si la caguen? Doncs, merda! Però, a seguir mirant endavant, que aquí no s’acaba res. Hem suportat una derrota bèlica (1714), dues dictadures i un procés d’assimilació de tres segles, i seguim al peu del canó! Quin mal ens podria fer un govern nefast i espanyolitzant de quatre anys més? Cap ni un, a part de la nefasta divisió del sobiranisme en què ens trobem inmersos -que no és poc-.
[Segueix]
Si la pregunta és si
m’agrada el Montilla de President de
L’aposta d’ERC per reeditar el Tripartit és la millor de les solucions possibles? Potser no. Potser hagués estat millor:
1) Quedar-se a l’oposició.
2) Obligar al PSC a acceptar fer President una altra persona amb menys connotacions de nacionalisme espanyol.
3) Potser hagués estat més net no jugar a l’equidistància (tot i que, ERC no tenia una altra alternativa si volia aconseguir el màxim de diputats possibles. A més, amb uns altres resultats, potser no s’hagués tirat endavant el tripartit, per tant l’equidistància no és del tot condemnable).
De la mateixa manera que fa tres anys, ara estarem un temps envoltats a tothora per condemnes provinents de les files convergents -sobretot- de missatges caòtics assimilant el Tripartit amb la fi del món (català), però haurem de veure què passa quan tot plegat es vagi calmant. Em costa una mica entendre que pels convergents -i, per molts d’altres, tot sigui dit- veure el Montilla de President amb ERC sigui poc més que la destrucció del poble i la cultura catalana. En canvi, no veig que fer-lo Conseller Primer (Pacte CIU-PSC) -com es pretenia en un primer moment- hagués estat un acte de responsabilitat nacional, amb tot el què hagués comportat de perillós a l’hora de retornar l’escena política catalana al bipartidisme.
De ben segur que els oculistes
tindran feina els pròxims dies -jo mateix ja he demanat hora- per solventar el
mal de vista que provoca veure la figura de President del teu País ocupada per
un nacionalista espanyol. Però, com ja he dit, “qui no arrisca no pisca”,
i alguna cosa s’havia d’intentar per fer trontollar l’inmòbil panorama polític
català. I, tres anys són pocs per poder-ne copsar els efectes. Tot i això,
algunes coses ja han canviat: El PSC ha passat en només set anys de 52 diputats
a 37 (-15), CIU ha passat de
I, ara què? Doncs, ara a veure-les venir. Primer caldrà veure com acaben distribuint-se les quotes de poder els tres partits del nou Govern. En segon lloc, després de valorar aquesta distribució, caldrà verue com actua el nou Govern, és a dir, si aconsegueix l’estabilitat desitjada i bons resultats socials i econòmics, bàsicament. En tercer lloc, caldrà veure com afecta tot plegat a la política estatal -amb tot, no hauria de ser prioritari veure què passa “allà”, encara que sigui molt important-. En quart lloc, cal aconseguir retornar la trempera a la societat catalana per a poder creure amb la tasca que efectuen els seus representants polítics (si no volem que l’abstenció ens condueixi a tenir massa “Ciutadans”). I, en cinquè lloc, i gairebé primordial, cal seguir treballant des de la societat civil per encarrilar el procés d’autodeterminació (per començar, cal que arribem a les 10.000 adhesions (de moment en som més de 5.000) a Sobirania i Progrés i comencem a posar sobre la taula aquest tema amb la iniciativa legislativa popular que està prevista). El debat identitari només ha fet que començar, i tenim tot l’as de guanyar.
Salut i llibertat!
Marcús Media
Blocus Track: Article recomanat: L’hara-kiri català, de Croat Català.
Jo en canvi sóc feliç i t'ho explico.
1.- l'eix nacionalisme/espanyolisme ja no existeix. Ara hi ha l'eix unionisme/sobiranisme. Caldrà,doncs, que a CiU es defineixin i tinguem també un centre-dreta independentista,com tenim un centre-esquerra independentista sota les sigles d'ERC.
2.-Per ser independents hem de ser primer normals i tenir un eix consolidat de dreta/esquerra.
3.-Ara vénen les municipals. Com que CiU s'ha aïllat, ERC pot tenir més regidors a la capital. Trias ja no té cap possibilitat.
4.-A la tardor, Zapatero avança eleccions per legitimar el procés d'Euskadi que inclourà referèndum. Joan Ridao,d'ERC, es perfila com el cap de llista que pot donar més diputats a Esquerra, perquè en Duran ja no pinta res després d'enfadar-se amb ZP.
5.-D'això en resultarà un partit independentista ben fort a les institucions, i una CiU que es repensarà el seu futur. Jo crec que CDC serà el partit independentista de centre-dreta, i UDC aturarà el PP.
6.-C's ha entrat per fer mal al PSC i en farà. En breu poden ser el partit transversal de l'unionisme, amb el seu discurs que no té res a veure amb la ultradreta. C's és un partit d'homes de palla que ja s'han apropiat Losantos i La Cope per guanyar-se les bases del PSC i PSOE i condicionar el PP cap a posicions ultres.
7.-L'independentisme té el futur al davant. Es igual si el President de la Generalitat us sembla un home gris. De fet, és President d'una comunitat autònoma com Andalusia. Pensar el contrari és tornar enrera. No tenim President de la República ni tenim Primer Ministres com els països normals amb qui aspirem unir-nos a Europa.
8.-El procés sobiranista no és pas ràpid. Però ahir es va fer un pas de gegant al demostrar que l'independentisme no és essencialista ni ètnic, i que suma a tots els catalans vinguin d'on vinguin.
9.-L'indepedentisme és profundament democràtic i ha d'aspirar a guanyar convencent a la majoria social del país, i no pas només amb un 51% pelat.L'europeisme ens hauria d'ajudar molt en aquest camí (jo sempre dic a tall d'exemple esportiu, que hauriem de ser els pioners en reclamar seleccions europees al món,i seleccions catalanes a Europa).
10.-Veurem, viurem i guanyarem el referèndum d'autodeterminació
Doncs crec que tens molta rao, pero no tota.
Crec que només falla el punt en què dius que CDC serà un partit sobiranista. Ja m'agradaria, però no ho crec. Ja han tingut multiples ocasions per fer-ho i no ho han fet. Jo no veig per ara que CiU es separi i que Convergència trii el sobiranisme. Veig molt més viable un nou partit sobiranista conservador ocupant el lloc de CiU (veient les ànsies de tots els votants de CiU que tenien d'un pacte sobiranista, vol dir que aquest partit hauria de tenir tots aquest vots sobiranistes! més els vots dels decebuts d'ERC!). Crec que val la pena aquest nou partit sobiranista, les coses a Catalunya podrien canviar i molt! A més, l'entrada de Ciudadanos ha fet veure que es possible que hi hagi més partits al Parlament, i com no ha de ser ossible un altre partit sobiranista?
Amb dos partits sobiranistes de veritat al Parlament avançarem i molt, i a més, el sobiranisme ja disposaria d'una gran majoria.
Jo soc optimista i m'atreveixo a dir que cap al "famos" 2014 (data on hi haurà a més Eleccions al Parlament) tindrem el govern que ens durà al referèndum desitjat, i fins i tot m'atreveixo a posar data: 24 d'abril del 2016.
A partir d'aleshores celebrarem Sant Jordi i el dia seguent la veritable Diada Nacional: el dia de la independència! Quins dos dies més fantàstics!
FEM-HO POSSIBLE !!!!
Quan dic que el nacionalisme ha mort, em refereixo a que a Catalunya ja no hi ha un eix nacionalisme/espanyolisme i un de dretes/esquerra.
El nou eix que ha provocat el canvi gràcies a ERC es diu independentisme/unionisme i al mateix temps dretes/esquerres.
O sigui: clama al cel que fa falta un partit de centre dreta independentista. Ho serà CDC? Jo crec que passades les municipals,no els hi queda més opció, a no ser que es barregin les eleccions espanyoles el 2007 i CiU esperi al 2008 per redefinir-se i recol.locar-se.
Aquesta vegada de veres: el NACIONALISME HA MORT.
I hem d'estar feliços,en comprovar com vomiten odi,insults,i es manifesten obertament racistes contra el català Montilla que també és espanyol. No poden admetre que hi hagi catalans que també siguin romanesos o xinesos.Són etnicistes i ara s'han tret la careta al carrer i ja han perdut les properes eleccions i les que vinguin.
CiU,amb el discurs nacionalista, ja no pot anar enlloc. Amb aquest discurs no tindrien ni 10 diputats en aquests moments on de manera visceral i amb cassoles criden contra la democràcia i contra els catalans que no ténen la seva mateixa sang.
Avui,al mateix temps, és un gran dia per l'independentisme. Avui hem demostrat que Catalunya és una nació que acull a tothom. Avui ja ningú pot escriure a les pareds allò tan fatxa de CiU+ERC= CAT. Avui, CAT=PARLAMENT. Com els països normals.
L'independentisme, com se sap, és una opció política (no pas ètnica) que aspira a convèncer als catalans que és la millor opció per a tots plegats. I per això, aspira a convèncer arreu del país i entre tota mena de gent sense distingir-los pels colors de la pell,els orígens o les seves llengües pròpies o cultures que es sumen al nostre projecte col.lectiu.
Avui,doncs, l'independentisme ha fet un pas de gegant.
A les properes eleccions nacionals, en veurem la magnitud.
Intentant fer creure el contrari.
estic totalment d'acord amb l'article d'en Marcús i amb la resposta d'en Ramon.
Em fa molta pena a la gent que s'ha ofés per aquest pacte. HAguéssin fet el mateix amb el CIU-PSC? no ho sabrem mai, però segur que no!