El procés és llarg i ple de grans debats -sobretot, financers i identitaris- que han quallat en gran part a la societat. Per aquesta raó crec que, si una cosa bona té tot plegat és el què a mig termini ens deixarà: per una banda, una actitud activa contra les decisions unilaterals dels polítics i, per l'altra, un sentiment de força col·lectiva -augmentat com a conseqüència de l'actitud mesella dels polítics catalans, per l'actitud agressiva i insultant del PP i per l'actitud intel·ligentment malèvola del PSOE-PSC-.

Amb tot aquest panorama de lluites partidistes, ja només em queda confiar a curt termini amb la força de la societat civil, amb l'objectiu de capgirar la tònica actual: Els polítics no són una finalitat en si mateixa, han de ser un mitjà, i som nosaltres, la societat civil que els hem d'utilitzar a ells per aconseguir els nostres objectius i no a la inversa, com fins ara.

Per tant, i considerant el tràmit en què ens trobem en el procés de reforma de l'Estatut, com m'hi puc posicionar?

Proposta d'Estatut del Parlament de Catalunya (30 de setembre de 2005):

L'Estatut sorgit el 30 de setembre de 2005 del Parlament de Catalunya -tot i no ser el meu objectiu ideal-, era acceptable, pel canvi d'estatuts jurídic, polític i financer que creava. I, el fet d'haver-se aprovat amb el suport de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya (89%), excepte el PPC, feia que fos un text no partidista, i amb possibilitats de ser útil pel país. En resum, hi hagués votat a favor, tot i no acomplir les meves expectatives, però el considerava un gran acord positiu amb millores quantitatives i qualitatives. És a dir, comportava un pas endavant per un bon grapat d'anys.

Retallades i desunió partidista:

A partir d'aquí, tot se n'ha anat en orris: El fet d'acceptar i portar a la pràctica les retallades des del Congrés dels Diputats, em sembla una falta de respecte al Parlament de Catalunya. Per tant, únicament acceptaria l'Estatut sorgit del Parlament, sense cap modificació. No està escrit enlloc que la proposta d'Estatut que sorgeixi del Parlament de Catalunya s'hagi de retallar, per molt que es tracti d'una llei orgànica espanyola. No el fem per pactar les rebaixes, el fem com volem que sigui.

Significat i conseqüències dels vots:

Votar SI = Estic d'acord amb com ha quedat la proposta d'Estatut un cop retallada. Considerant que no hi estic d'acord, ja no em passa pel cap aquesta alternativa. El SI guanyarà. Aquesta reforma de l'Estatut s'aprovarà, amb una participació molt baixa i, amb un percentatge de vots pel NO encara per determinar, però en cap cas serà molt elevat, ja que cap dels partits grans (que no "grans partits") el defensa. Per altra banda, que s'aprovi no vol dir que millori res -en termes generals-, sino que seguirem com fins ara: anant a pidolar a Madrid amb el cap cot. I, d'aquí uns anys -no massa-, tornarem a marejar la perdiu i tornarem a parlar de reforma aquest Estatut del 2006. Per tant, demorem el problema, però no solucionem res.

Votar en blanc = No sé què vull, però sóc demòcrata i voto. No em posiciono.

Abstenció = Ja no m'importa res. Que s'ho facin com vulguin, perquè faci el què faci, així acabarà sent. El desencís provocat per les rebaixes del pacte Mas-ZP (i, no només per aquest pacte, cap partit se'n salva!) és molt elevat, cosa que pot ajudar a que l'abstenció sigui molt gran. Però, com en el cas del referèndum per la constitució europea, on l'abstenció va guanyar, aquest fet no serveix per fer reaccionar als polítics. [Electors abstencionistes = Efectes colaterals pels partits polítics als quals no cal donar importància més enllà dels diaris de l'endemà de la comtessa electoral].

Votar NO = No estic d'acord amb la proposta d'Estatut sorgida de Madrid, no vull que s'aprovi. Per tant, accepto que tot segueixi igual, amb l'Estatut del 1979. I, mentrestant els altres territoris de l'Estat van modernitzant els seus estatuts com a conseqüència de la iniciativa catalana. Amb un NO, s'aconsegueix el mateix que amb el NO francès a la constitució europea, aturar el procés un temps, i sant tornem-hi! "El temps tot ho cura", demorem l'engany, ja ens la tornaran a fotre d'aquí un temps, quan els poders fàctics (mass media...) ens hagin intoxicat fins a vessar. Tant per tant, prefereixo que s'aprovi, perque de ben segur que el nou projecte d'Estatut és millor en molts aspectes (noves tecnologies, regulació de drets i deures, establiment del deure d'entendre el català,...) que el de 1979, encara que no canviï el nostre estatus com es desprenia de l'Acord del 30 de setembre. Votar NO, és una de les opcions que em passen pel cap, però no servirà per aturar la reforma i, a més ens quedaríem amb menys i sense opcions factibles perque la cosa canviï. En l'hipotètic cas que guanyés el NO, tornaríem a començar amb el procés de reforma estatutària, i qui ens assegura que no tornarem a estar al mateix lloc -ben enganyats, ben desencisats- d'aquí un o dos anys? Demoraríem encara més les lluites partidistes.

Vot NUL = No m'heu deixat cap altra alternativa, tot i que us vaig donar un grandíssim vot de confiança, m'heu fallat. I, us vull recordar que vosaltres -polítics- sou un mitjà nostre -poble- no sou una finalitat en si mateixa.

Canviar el sentit del referèndum, sense canviar la pregunta, i utilitzant aquesta situació legal per posicionar-me a favor de la recuperació total de les llibertats manllevades. Seguir així no serveix per res: Independència dins l'Europa de les nacions = Respecte entre nacions = Solidaritat voluntària (ajudem com el que més, sí, però a qui volem, com volem i no deixant-nos prendre el pèl, robar, insultar...).

Només em queda una sortida: Canviar el sentit del referèndum, això és, convertir la votació de ratificació de la reforma de l'Estatut en un referèndum per la independència d'una part del territori català: El Principat de Catalunya.

[Catalunya té prohibit convocar un referèndum per la independència, per tant aquesta és una bona oportunitat legal de fer-ho. N'obtindrem una foto empíricament comprovada de la situació actual, tot i que ni en el millor dels casos hi serem tots, ja que, encara que el reconvertim, no serà un referèndum per la independència amb debats, informació, etc... que crearia molta i molta opinió, i més d'una sorpresa].

Com fer-ho?

Doncs votant d'una forma que cap partit defenserà. EL VOT NUL. Considerant que guanyarà l'abstenció en percentatges sense que això faci canviar el tarannà de la política, considerant que guanyarà el referèndum el SI, considerant que el NO no té prou suport polític per a aconseguir res que no siguin actius partidistes de cara a les pròximes eleccions municipals i nacionals (Parlament de Catalunya) i demorar-nos amb l'estatus del 1979 per uns anys més i anar demanant que ens retornin engrunes segons el pes de les forces polítiques catalanes a Madrid, l'única alternativa viable per a la societat civil és el VOT NUL.

Què podem aconseguir?

Per començar, no cal guanyar per aconseguir objectius visibles a mitjà termini. Només amb unes desenes o centenars de milers de vots nuls ja seria un bon cop d'efecte contra la política partidista dels partits convencionals.

I, en segon terme, considerant que ni el que passarà (SI) ni el què a molta gent agradaria que passés (NO) no aconseguirem res de nou, com a mínim podem aconseguir dos objectius:

1) Reconvertir el vot contrari en un vot actiu a favor de la total llibertat de decisió del Parlament de Catalunya (INDEPENDÈNCIA, AUTODETERMINACIÓ, o digues-li com vulguis),

i 2) donar un toc d'atenció a TOTS els partits polítics amb representació parlamentària.

Quin missatge els podem donar?

D'una forma clara i concisa: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. L'autonomia que ens cal és la de Portugal. JO VOTO PER LA INDEPENDÈNCIA.

Què estem dient amb aquestes paraules?

1) Tot el poder de decisió -polític i econòmic- pel Parlament i el Govern de Catalunya. Sobirania nacional = Poble català.

2) Independència, dins l'Europa de les nacions.

3) Portugal va pertànyer a Espanya uns 60 anys, però se'n van sortir. Nosaltres ja portem tres segles sota les directrius espanyoles, però també ens en podem sortir.

NOTA: Ei! Abans que m'ho diguis, ja m'ho dic jo: Sóc utòpic; no toco de peus a terra; tot això és molt bonic però no serveix per a res; si no hi estic d'acord, millor votar NO; ets jove (sic!), ja maduraràs!

Molt bé, tot el què vulguis i més, però jo ja en tinc els collons plens de tanta hipocresia i tanta merda! Potser formo part del sistema, Però no seré jo qui ajudi aquesta merda de sistema a perpetuar-se en el temps. Ah! I que quedi clar: Aquest idealista que escriu tot això és optimista com el que més. Si estem en aquest pou de merda, no és perque si, d'aquí n'acabarà sortint quelcom que val molt la pena. Potser estic parlant d'una utopia feta realitat??

• Debat sobre el tema a: Bloc comunitari Olla de Grills.

Salut i llibertat!

Marcús