la dona del pescador
marc teixidor | l'escala | l'empordà
Antònia Font és actualment el meu grup de música preferit. En una de les seves cançons arenguen que "que el món sigui sempre dels aficionats". El que fa Joan Miquel Oliver és projectar el seu eclecticisme vital, al qual em puc sentir identificat sense gaire esforç. Aquesta setmana he conegut un altre gran "aficionat", Kurt Vonnegut (Indianàpolis, 1922). Des d’una òptica egocèntrica he descobert un nou talent de 84 anys. Va ser a l’Abacus on vaig empassegar amb la seva darrera publicació Un home sense pàtria. No m’he llegit tot el llibre que consta de prop de 200 pàgines, sinó que me’l subministro a conta gotes per temor a que s’acabi.
Vonnegut és l’eclecticisme d’Oliver. Nascut a Indianàpolis va viure la seva joventut allistat a l’exèrcit americà i lluitant en el front al.liat durant la segona guerra mundial. Va caure presoner i va patir un dels més grans atemptats contra el Patrimoni de la Humanitat: el bombardeig al.liat de Dresden. Aquest filòsof, escriptor, còmic, antropòleg, dissenyador gràfic, és la clarividència serena. Lluny de les excentricitats dels seus seguidors més coneguts com Michael Moore, Vonnegut ens brinda la possibilitat sempre sana de relativitzar preposicions i convencions de pedra, inamovibles. Ens brinda un llibre amb regust a comiat, formalment compost per un recull d’articles publicats a la revista In Theses Times, i materialment definit com una crítica àcida i càustica de la societat i la política. Kurt sentència: "aquí acaben les bones notícies: els sistema immunitari del nostre planeta intenta desfer-se de la gent". Potser ens hauríem de plantejar començar a habitar l’univers fantàstic d’Oliver i la colla d’Antònia Font.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vertaderament, Antònia Font són molt bons i m’agraden molt però, no se si es per l’accent balear però, jo a les seves lletres no els hi acabo de trobar sentit, encara que a falta de trobar-lo explicit l’interpreto me’l faig a mida.
Tot hi així -i sorprenentment- m’agraden molt, molt bons.