PICAP
Joan-Carles Doval
LA NOVA CANÇÓ 1965-1982
En realitat la ?nova cançó? d?alguna manera va acabar el 68 per donar pas a la ?cançó?, però ens entendrem millor amb el nom genèric que hem triat per referir-nos a un període social i cultural d?una gran importància per a moltes generacions.
El projecte va néixer d?una conversa amb l?Oriol Soler del grup Cultura 03 on s?hi va incorporar de forma quasi immediata l?Ernest Folch (Ara Llibres). La idea era fer una bona selecció de cançons, que fos àmpliament representativa tan del moment social, polític com cultural, a la vegada que fos molt representativa de tots els cantants que en aquella època feien una feina impagable tant per la recuperació de la llengua, com per la contribució a despertar consciències adormides pel franquisme en pro de les llibertats individuals i col·lectives. Des de tots els punts de vista hem de dir que el fenomen poètic/musical de la cançó va ser decisiu per l?evolució del nostre país i crec que col·lectivament estem en deute amb tots aquests artistes. És per això que per nosaltres a l?hora de confeccionar aquest col·leccionable -que trobareu durant 18 diumenges seguits als quioscos conjuntament amb el diari AVUI- és bàsicament un homenatge a tots aquells homes i dones que seguint la consigna d?en Lluís Serrahima van creure que calien cançons d?ara i es van posar a treballar.
Fa pocs mesos que el President Benach concedia la medalla d?or del Parlament al col·lectiu ?Setze Jutges?, en Raimon va rebre fa uns anys la medalla d?or de la Generalitat i alguns altres cantants han estat distingits amb la desacreditada Creu de Sant Jordi i aquest és el balanç de reconeixement públic que fins ara han tingut uns artistes que en majoria han estat monolingües i alguns d?ells veritables ambaixadors de la nostra cultura amb grans reconeixements internacionals.
Si la col·lecció ens queda bé, i vosaltres ho podreu jutjar d?aquí a 18 setmanes, haurà estat el que l?Avui està anunciant, ?una col·lecció irrepetible? doncs no és gens fàcil poder reunir a tants artistes i tants interessos diferenciats en una sola col·lecció. Ja en els anys 70 EDIGSA va editar un àlbum que es deia ?Dies i hores de la nova cançó? i jo que ho vaig viure de prop se els problemes que l?editora va arribar a tenir per fer-ho possible. Doncs ara no fem cap àlbum, fem 18 discos amb un llibre de 48 pàgines cada un d?ells amb relats socials de l?època i textos musicals dels periodistes Quim Vilarnau i Xevi Planas que a la vegada ha exercit d?assessor musical de l?obra.
Hem procurat que els artistes més representatius hi fossin presents i si alguns d?ells finalment no acaben participant és purament per voluntat pròpia o per impediment de l?empresa editora que en te els drets.
La Nova Cançó 1965-1982 és la banda sonora de les nostres vides, és l?orgull que tenim del fenomen social, poètic i cultural de reconeixement internacional, és l?obra definitiva que no pots deixar de tenir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El disc "Dies i hores i de la nova cançó", esplèndid, tenia la virtud d’una gran amplitud de mires i d’una filosofia integradora; cosa que sembla bastant allunyada del perfil d’aquesta nova col·lecció (que sembla contenir una absència insòlita i difíficlment casual), realment costa de creure que sigui per raons "tècniques" que el Joan Manuel Serrat no surti a la col·lecció. Sincerament, sembla molt poc seriós, i en tot cas demostraria que la seva inclusió -imprescindible- no ha estat una prioritat per l’equip de la col·lecció en cap moment de la fase -m’imagino que llarga- de preparació de la sèrie. Fa dos o tres anys s’edità un recopilatori titulat "aquelles cançons de la cançó", on el Serrat participava amb dues cançons (privilegi que només estava reservat a 3 artistes més, ja que la resta només n’aportava una). És molt difícil de creure que ell, que sempre s’ha reivindicat membre de la cançó -a la seva manera- i fins i tot ha versionat els seus companys en un memorable doble CD del qual ara s’agafen referències (banda sonora…), no hagi volgut ser-hi ara, i tampoc que els impediments de l’empresa editora siguin tan insalvables. Voleu dir que no ho teniu ja tot editat i que ara no se’l pot incloure de cap manera?, en tal cas aquest "oblit" serà una de les tristes aportacions de l’anunciada col·lecció de TOTA la nova cançó, l’aportació de deixar fora, per primera vegada, al poeta del Poble Sec.
A alguns no ens ha fet gens de gràcia veure’l fora de la propaganda de la col·lecció (…ara ja no hi falta ningú deia el Sisa), això suposa una manca de rigor històric i bandejar a un personatge que, atesa la seva condició "xarnega" acostà fàcilment una part del públic immigrant de la Cançó. M’imagino que si com suposo, ja que les llistes de cançons del web de l’Avui semblen tancades, finalment no n’incloeu cap tema en els 18 CDs, si més no en posareu alguna referència als llibres.
Una salutació,
Yolanda
Ps: Per cert, que em penso que tampoc no hi surten ni el Lluís Miquel ni el malaguanyat Carles Barranco.
M’he alçat i el primer que he fet ha sigut baixal al kiosk per comprar
l’AVUI. La veritat és que el llibre-CD està bé, no és per tirar trons
(es podien haver currat un poc més els textos) però bé, la intenció és
bona i iniciatives com aquesta manquen en el mòn editorial. Ara, pagar
crec que són 9 euros de cada edició a partir del pròxim (més dos del
diari del diumenge) em sembla excessiu. 5 pot ser haguera estat bé. pot
ser s’hagueren reduït costos amb un CD i el corresponent llibret
acompanyant.
però com dic, una bona iniciativa.
Com sempre a Mallorca, ahir ens varem quedar sense