Patxi López Lehendakari

Llegeixo el SMS perplex i caminant per un carrer de Torroella de Montgrí. El remitent és una persona amb la que havia estat parlant de Josu Jon Imaz feia poc més d’una setmana. Tots dos, remitent i destinatari, compartim una idea que avui l’ha portat a escriure’m un missatge curt distint al que normalment m’envia.

El text deia el següent: "Imaz abandona la política activa".

Un dia del passat mes d’agost sopàvem amb uns amics en un restaurant de l’Escala. La conversa pivotava al voltant de la política basca, doncs dos dels sis començals tenen responsabilitats polítiques al País Basc i un altre a Madrid.

Tinc la sensació que pocs polítics com Imaz han aconseguit un conscens tant generalitzat al voltant de la seva persona política: un home moderat, obert de mires, amb poc llast del passat, representant d’una societat que vol afrontar el futur amb optimisme. Un home potser més ben vist i entès des de fora del seu partit. Un partit, el PNB, amb tuf decimonònic que ha perdut la possibilitat de pujar als vagons centrals d’un tren d’alta velocitat i volada que només li manca abandonar la cua que personifica ETA. Dirigents monolítics del PNB s’han carregat un dels pocs polítics bascos capaç d’il.lusionar i mobilitzar l’elector basc moderat, de sensibilitat diversa, tant "nacionalista" com "constitucionalista".

Els diversos cercles polítics s’especulava que per primera vegada el PNB podia presentar a Lehendakari el màxim dirigent del partit. Precisament per aquesta capacitat de despertar esperança i il.lusió en el futur entre els bascos, no serà així. Qui pugui aconseguir tan complexa tasca serà el proper Lehendakari, i ara per ara només Patxi López compleix aquest requisit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *