DIARI DEL CIRC

Espectacle: El saltimbanqui

Números: Família Raluy, companyia Cretu (bàscula), Rogerio Gonçalves (malabars) etc.

Dia i lloc: 17 de desembre. Port Vell de Barcelona. Fins al 9 de gener.

Els finals en el circ són com les postres en els àpats. Com més dolços, festius i participatius, doncs molt millor. A El saltimbanqui, la nova producció dels Raluy per a l’any 2011, els germans Carles i Lluïset acaben la funció tocant junts amb la concertina La Strada de Nino Rota i desapareixent d’escena, molt i molt lentament, al compàs de la melangiosa música. És un bonic final que fa de colofó a un variat i entretingut espectacle –malabars, pallassos, bàscula, teles etc- que es tanca amb un xarivari que intenta reproduir els grans finals de festa del circ alemany Roncalli. L’espectacle està, en el seu conjunt, a l’alçada del que busca: un sincer homenatge a Lluís Raluy Iglesias, l’home bala que va recórrer mig món amb els seus números perillosos i que és el fundador de la dinastia circense dels Raluy, que ja ha arribat a la cinquena generació d’artistes. Aquest any se celebra el centenari del naixement de Lluís Raluy Iglesias. Per celebrar-ho, algunes novetats destacades. En primer lloc, desapareixen les cortines i el teló de vellut vermell per guanyar un espai al fons de la pista que, en els seu laterals estan ocupats per dos carruatges dels saltimbanquis d’inici de segle, i a la part central, visible des de tota la graderia, una gran carpa de lona dibuixada. Un decorat, doncs, substitueix aquest any el clàssic teló de vellut vermell. Una escenografia que modifica l’espai ja familiar del Raluy i que resulta tot un encert. La segona novetat porta notes musicals. 72 claus, exactament. Es tracta d’un orgue que el circ acaba de comprar a Anglaterra, de més de 100 anys d’antiguitat. Situat abans d’accedir a l’interior del circ, les melodies circenses donen un ambient únic i irrepetible tant a l’entrar a la carpa com a la sortida, moment en que els artistes saluden i es fan fotografies amb el públic. És el segon encert dels Raluy. L’estrena de l’espectacle, divendres dia 17 de desembre, va ser un èxit. Potser és el pes de la història que hi ha darrere, però és un circ amb una màgia especial. La gala inaugural va ser una de les millors que ha tingut el Raluy els últims anys a Barcelona, amb un ple fins a la bandera. El número de teles que fa un any van estrenar a Barcelona Kerry Raluy i Cristophe Fournier, i que enguany repeteixen, és una preciositat estètica i tècnica. El malabarista portuguès Rogerio Gonçalves, un dels fitxatges estrella dels Raluy per aquest Nadal, presenta malabars amb raquetes, llança un boomerang i porta unes cistelletes a la cintura que el públic, amb la pilota a la mà, ha d’intentar ficar a dins. El pallasso Sandro Roque i William Raluy estan encertats i fan disfrutar la gent amb el número de l’orquestra i els malabarismes, respectivament. També hi ha equilibrisme -Eonys-, bombolles de sabó -Lluïsa Raluy-, un número amb un poni –Aurora Vaicle- i bàscula a càrrec de la companyia romanesa Cretu. Lamentar que Rosa Raluy s’hagi lesionat i no pugui presentar el seu nou número acrobàtic, un adagio en una perxa, i que en el centenari del naixement de Lluís Raluy Iglesias la companyia no hagi previst la presència del clàssic número de monocicle de la jove Nieziela Raluy, que passarà els nadals actuant en un circ de Portugal. La festa hauria estat una miqueta més completa.