Fa poc menys d’un un any vaig escriure un dels articles més difícils que he publicat mai. En aquest text, escrit a la revista de circ Zirkòlika, explicava l’última conversa que vaig tenir amb l’artista Joan Montanyès ‘Monti’ poques setmanes abans que el pallasso morís de càncer als 48 anys d’edat. Quasi un any després, encara penso molt en aquelles ratlles, en les circusmstàncies de la meva trobada al bar Quimet d’Horta, en la penúria que vivia el pallasso i en les ganes d’aferrar-se a la vida que tenia.
La tristesa encara esquitxa un any després, però algunes coses han canviat per a bé. La Generalitat de Catalunya li concedirà aquesta tarda la Creu de Sant Jordi a títol pòstum. No serà una medalla més. Per primera vegada s’ha decidit atorgar aquest reconeixement a una persona morta.
Felicitats a tota la seva família i un aplaudiment per l’encert de la Generalitat en reconèixer amb la Creu de Sant Jordi el treball d’un gran artista sobre la pista del circ.
En aquesta entrada penjo l’article publicat a la revista Zirkòlika, una entrada al meu bloc publicat després de la mort de l’artista i un vídeo d’homenatge on l’artista reflexiona sobre la seva feina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!