DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

3 de febrer de 2023
0 comentaris

Fofito revela el dia que Gaby va fer callar Fidel Castro

El pallasso Fofito (Alfonso Aragón) i Mónica Aragón s’acomiaden aquest cap de setmana del públic de Barcelona després d’una temporada de dos mesos amb el circ dels germans Rossi Ribes al parc del Fòrum. Als seus 73 anys, Fofito manté viva una popularitat que va començar fa 50 anys amb el programa Los payasos de la tele, al costat del seu pare Fofó i dels seus oncles Miliki i Gaby. L’artista és un riu de vida. A cada pregunta, una peripècia. I una hora de xerrada amb Fofito amb ganes d’explicar aventures dona per a molt. Anècdotes a dojo amb Cantinflas, Buster Keaton i fins i tot amb Fidel Castro.

El títol de l’espectacle és ¡Viva el circo!, una creació que va néixer pensant en una sola ciutat i, a causa de l’èxit de públic, està realitzant una gira que va començar a Saragossa, ha continuat a Barcelona i ara seguirà a Lleida. En l’espectacle, Fofito reviu les cançons de sempre i exclama un gran visca el circ després de la pandèmia. En aquesta entrevista demostra que també ell viu el circ com poca gent. Em rep al costat de la seva filla, l’actriu Mónica Aragón, a la pista del circ. És divendres 13 i de moment no hem tingut mala sort. La primera pregunta és obligada.

-Tem aquesta data?
-No soc supersticiós ni crec en la mala sort. Només tinc por de morir-me amb dolor.

Vostè no vol retirar-se, però potser algun dia el cos li diu que prou.
-Espero que no! He passat pel quiròfan diverses vegades i per sort he sortit bé. Jo em mantinc en forma.


-No es retirarà mai, com Charlie Rivel?
-I com la meva família Pompoff i Thedy. Els seus últims 15 anys van estar actuant als Estats Units i van morir amb prop de 80 anys.


-Vostè vol morir amb les botes posades?
-Doncs sí, i amb el nas i la samarreta llarga [riu].


–Quin és l’origen de la pregunta ‘Com estan ustedeeeees?’? Sobta una mica tractar de vostè als nens…
-M.A. Va sorgir a Sud-amèrica, on és bastant més comú parlar de vostès tant als nens com als adults. I també és un senyal de respecte al públic. És igual l’edat que tingui, que sigui un nen o un adult. És una manera de mostrar-li respecte al públic, per això s’ha mantingut.


-Com recorda les primeres emissions de televisió?
-Entre Gaby i el meu pare em van preparar un número i, encara que ho feia malament, la gent reia. Em va agradar tant que vaig fer un espectacle pel meu compte… Fins que van trucar de l’escola per preguntar-li al meu pare perquè faltava cada divendres. Li vaig haver d’explicar que m’escapava per fer les meves pròpies actuacions. Em va dir que acabés els estudis. Després va parlar amb els meus germans perquè entrés com un quart membre del grup. I així va ser. L’any 65 vaig debutar a la televisió amb ells a Sant Juan de Puerto Rico.

-Van fer una gira amb Buster Keaton.
-Sí, durant els cinc anys que vam estar pels Estats Units vam fer una gira amb Buster Keaton. Vam fer molt bona amistat amb ell. Era una persona simpàtica i molt senzilla. Amb més de 80 anys, i per a demostrar-nos que era acròbata, va pujar al trampolí de la piscina per a fer un triple salt mortal. Estava en forma. Li agradava molt jugar al solitari a les cartes.


-I amb Charlot i Cantinflas?
-Cantinflas era molt bona persona i tenia un gran cor. Ens va convidar a la seva finca, on tenia una plaça de toros. Allí el meu pare i Cantinflas van torejar una vaqueta.


-Van marxar de Cuba per la revolució?
-No exactament. El meu pare i els meus oncles creien que, com va passar a Espanya, es tornaria a imposar la cartilla de racionament. Van decidir anar a fer televisió a Puerto Rico pensant que [la revolució] no duraria més de sis mesos. Però va passar el temps, Fidel es va declarar comunista i al final el meu pare i els meus oncles no van tornar. Van deixar a Cuba tres cases, tres cotxes i dos circs.


-És cert que Fidel Castro va ser figurant del programa del seu pare i els seus oncles?
-Figurant? No! Va anar a fer campanya al programa de Gaby, Fofó i Miliki. Va arribar al programa com a Fidelito, vestit de militar, i va voler parlar de política. Però el meu pare li va dir que era un programa per a jugar amb els nens. Molt hàbilment, Gaby el va treure de la política i el va ficar en les cançons. Mai hem tocat el tema polític a la família. Viatgem a altres països i no tenim per què ficar-nos amb els polítics de cap país i menys venint de l’estranger. De fet, jo aquí hi ha vegades que li comento a Mónica: «Diré això». I ella em contesta: «Mmm… Vigila que estàs a Catalunya, vigila  que aquí són de….».

-M.A.: No només perquè estiguem a Catalunya. El marge és molt delicat. Els nens, que és una part important del nostre públic, no entenen encara de política. És una mica absurd ficar-se en vespers que no portaran a cap lloc. Sempre ens hem mogut en un humor blanc i familiar. Un humor que tothom entengui i s’ho passi bé. És un marge que intentem no tocar, igual que intentem no tocar l’insult.


-Però sí que es vesteix amb la samarreta del Barça
-En un moment concret, Mónica em diu que em posi còmode. Em trec la samarreta vermella i em quedo amb la samarreta del Barça. I aquí hi ha un aplaudiment i xiulades al mateix temps perquè als periquitos no els fa molta gràcia.

M.A.: Altres vegades que has actuat aquí a Barcelona has portat la de l’Espanyol…
-I a Sevilla recordo que vaig haver de fer-me les dues samarretes. Per davant era la del Sevilla i per darrere la del Betis. La gent aplaudia molt. M’agrada molt que es parli d’esport.

Fofito durant una actuació al Fòrum, a Barcelona. Foto: Marcel Barrera.


-Fofó segueix en el record de diverses generacions…
-Va ser el meu pare i el meu mestre en la comèdia. Estic acabant un llibre amb pròleg d’Álex de l’Església en el qual hi haurà totes la bromes que va fer durant el seu pas per Amèrica.


-Quina cançó del repertori de Los payasos de la tele li agrada més?
-Uf! Això és com els fills, com vols que trîis si són tots meus? Recordo que Don pepito es canta des del Canadà fins a l’Argentina. És una cosa increïble. I ve d’un fragment d’una sarsuela espanyola. Va ser molt ben acollida, com també ho va ser El auto nuevo, de Pipo Pescador.


-Quan va començar a cantar El auto nuevo?
-Jo feia els cors al meu pare. Quan va faltar ell, Miliki no podia tocar l’acordió i cantar al mateix temps. Va proposar que la cantés jo, perquè a més deia que tenia el mateix to de veu. Quan vaig anar a gravar amb el disc del meu pare, els nois de les taules de so em deien: ‘Mira Fofito, l’agulla del teu pare i la teva van exactament igual’. No és que forci la veu, és que cano  com ell! I tot va començar a Canàries, un dia que el meu pare no va poder cantar per un flegmó.


-Crec que a Fofó li agradava molt Un barquito de cáscara de nuez.
-Sí, era una cançó que es cantava a Cuba als anys 40. En aquesta època no hi havia projeccions i s’utilitzava un dibuix. El meu pare s’asseia i una càmera anava passant el barco navegant i el mosquit damunt de la closca. Era molt bonic veure la seqüència i la tempesta amb els núvols negres. Eren efectes que quan vam arribar es van començar a fer a televisió. Per exemple, l’extintor mai s’usava i no se sabia què podia fer aquest fum blanc. També vam fer pastissos falsos amb escuma d’afaitar. En fi, moltes coses i efectes que utilitzàvem a Amèrica i que aquí eren desconeguts. Tinc baguls amb partitures que Fofó va cantar a Amèrica però que aquí mai van sortir a la llum.


-Algunes persones a les quals no els agraden Los Payasos de la Tele diuen que van infantilitzar el circ.
-Quan el meu pare i els meus oncles van emigrar a Amèrica, a l’Estat el circ era per a adults. Els senyors hi anaven amb esmòquing i les senyores amb abrics de pells. Després, es feia una funció el diumenge, que era la matiné, on entraven els nens. En aquesta funció, els pallassos fins i tot canviaven les paròdies perquè els nens es divertissin més. Després, amb les carpes ambulants van venir més nens que pares.
M.A.: Los payasos de la tele no han fet que el circ sigui només per a nens. Van portar el circ a la televisió, i el circ després va seguir per altres rumbs. Si ho han infantilitzat ho han infantilitzat aquests circs portant ninots. De fet, el programa de Los Payasos de la Teke era un programa absolutament familiar i tota la família s’asseia a veure’l. La prova són les tres generacions de públic que continuen venint.


-Aquests mesos a Barcelona han aconseguit omplir el circ. Era difícil remuntar després de la pandèmia…
-Amb la pandèmia, tot l’espectacle en viu es va ensorrar. Conec grans artistes que han hagut de fer de cambrers o ficar-se en una gasolinera a treballar. Quan es va obrir de nou, tots vam dir Visca el circ! I per això li vam posar aquest títol.


-El circ remunta, però en els últims anys han desaparegut molts circs…
-Per desgràcia han desaparegut molts circs; per exemple l’antic circ Price. Va ser una pena que l’enderroquessin, perquè allò era per a mantenir-ho. Després han fet un altre circ més gran però no està tan ben portat com en l’època de Feijóo-Castella.


-Per què?
-Demanes permís, com ho vaig demanar jo per a fer un nadal fa quatre o cinc anys, i et demanen tantes coses que és impossible que un empresari pugui amb tot això.


-El circ tradicional es queixa dels Premios Nacionales de Circo del govern espanyol
-Hauria d’haver-hi un premi del govern. La meva família Pompof i Thedy només van tenir als seus vuitanta i escaig anys un Garbanzo de Plata. Per sort, al meu pare li van donar un carrer a Madrid i moltes estàtues en diferents parcs d’Espanya.


-A José Aragó Nabucodonosorcito sí que li van donar un Premio Nacional l’any 1991…
-Correcte. Era cosí germà del meu pare i ja per vellesa i pels anys que va estar treballant per tot el món. Aquest sí que va viatjar! Li van donar un reconeixement com un dels millors pallassos. El vaig conèixer i vaig conviure amb ell. A Pompoff el pintava jo i li posava les sabatilles.


-Vostè va pintar a Pompoff?
-Vaig tenir aquesta sort, sí. Va ser l’any 67 al vell Price. Allí estava jo amb 18 i 19 anys. Vaig venir a Espanya a estudiar música i a les nits estava amb Pompoff i Thedy. La meva família eren ells.


Com organitzaven les aventures del programa que va fer furor a TVE. O millor dit: com es desorganitzaven?
-Efectivament. Teníem els guions que van funcionar molt bé a Amèrica. Un dia fèiem de bomber, un altre de forner i un altre de lampista. I això va anar agradant a Cuba i fora. Del programa, la qual cosa més agradava a part dels números de circ eren les aventures i les cançons. Les gravàvem en l’Estudi Roma de TVE, que eren uns antics estudis de cinema on es gravava el programa dels pallassos i el programa 1,2, 3


-Eren una bogeria…
-Bogeria per als quals havien de preparar les parets que queien; per a nosaltres, no. A vegades es feia una presa única, que volia dir que si aquesta paret queia, l’endemà no anava a estar en peu una altra vegada. Per això intentaven gravar amb més de dues càmeres, per si alguna fallava tenir on empalmar. A vegades, les explosions eren de veritat. Sempre hi havia un guió, però en la família sempre es deixa un marge amplíssim al diàleg.


-Com veu el futur del circ?
-El veig bé. Respecte a quan començàvem nosaltres ha canviat i millorat molt: la il·luminació, el so, la manera de treballar… Abans arribàvem a un terreny i estava desnivellat. Havíem de treballar d’un costat per a un altre [riu]. Ara tens una pista plana. Les lones també han millorat molt; abans amb un cigarret cremaves el circ i avui dia les carpes són ignífugues. En el circ dels Rossi, per exemple, tot han estat facilitats i ens ho han posat tot en safata de plata.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.