Las al jaç

El blog de Marcel Campà

5 de gener de 2007
Nadal
2 comentaris

Nit de Reis

Una nit de Reis de principis dels 50, el meu pare, com cada any, va sortir al carrer després d’haver enllestit amb la meva mare la parada de regals de la mainada. En aquella època, el 5 de gener les botigues eren obertes fins molt tard, i mon pare tenia el costum de comprar els regals de la dona la mateixa nit de Reis. Va anar fent compres fins a les dues de la matinada i, quan ja anava de retirada, va veure un bar obert, al carrer Bailèn, i hi va entrar a fer una cervesa.

Amb la cervesa, li van servir uns cacauets, que en aquella hora venien molt de gust. El pare va anar trencant les closques dels cacauets i se’ls va cruspir en un moment. El propietari del bar n’hi va dur un altre platet i, veient-lo tan carregat de paquets, va preguntar-li si aquella nit havia hagut de fer de rei, i van xerrar una estona. La conversa es va anar allargant.

 –A baix al magatzem hi tinc algunes ampolles de conyac molt velles –va dir l’home en un moment donat–. Vaig a buscar-ne una.

 Va sortir de darrera la barra, va desaparèixer per un porta del fons del local, i al cap d’un minut va tornar amb una ampolla plena de teranyines. La va netejar amb un drap, la va obrir, i tots dos van brindar a la salut dels Reis d’Orient. Era un conyac senzill, però amb els anys havia perdut rabiositat i baixava suau per la gola.

Al cap d’un any, el pare va tornar a sortir la nit de Reis a comprar regals per a la meva mare. Quan va haver acabat la feina, li va venir al cap la trobada de l’any anterior, i va tornar al bar del carrer Bailèn. El propietari el va reconèixer a l’acte, i va córrer al magatzem a buscar una ampolla de conyac del racó.(CONITNUA …) 

D’això fa més de 50 anys. El propietari del bar en fa molts que és mort, i el negoci el du la seva filla, que es va casar amb el cambrer i ja té fills i néts. El bar continua intacte, i encara hi serveixen cacauets amb closca. Mon pare no ha deixat ni un sol any d’anar-hi, cada 5 de gener a la nit, i cada any treuen una ampolla del racó, d’alguna marca que fa temps que ha anat aigua avall (“Tres Cepas” i “Tres Copas”, són les que ara em venen al cap). Mai no ha posat els peus en aquell bar cap altre dia de l’any. No cal dir que, per als fills dels propietaris, el meu pare és el rei blanc.

Fa anys, l’Espinàs va explicar en un article a l’AVUI que, un 5 de gener a la nit, va entrar a una botiga a fer una última compra de Reis. A l’hora de pagar, el botiguer va dir que no l’hi cobrava, perquè tenia el costum de no cobrar l’última venda de la nit de Reis.

En la Barcelona d’avui, no sé si queda espai per a històries així. La veritat és que tinc la sensació que pertanyen a un món que ha anat avall, com el brandy Tres Copas (pure grape brandy), de González Byass, Jerez.

  2. Els divendres són uns dies magnífics. Molt de matí els començo a la Boqueria comprant fato a les pageses, a la tarda ja no vaig a treballar… i ara s’hi ha afegit l’alicient dels vostres apunts, amic Campà. Sempre en divendres, sempre interessants. O senzillament perfectes com el d’avui. Fins divendres vinent!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!