Las al jaç

Anar a buscar la noia de nit vol dir fer una bona estona d’espera al carrer. Ahir, a l’avinguda Roma, l’espera s’anava allargant i vaig seure en una jardinera que hi havia al mig de la vorera. Ja feia una bona estona que m’hi floria –passava poca gent i mig plovisquejava- quan, venint del meu darrera, em va passar pel costat (quasi fregant-me les cames) una rossa sintètica, tota ella talons i perfum. Va passar de llarg i, sis o set metres enllà, es va aturar, va fer mitja volta i va mirar cap on jo era.

Entre incòmode i afalagat, vaig desviar la mirada. Llavors ella, sense deixar de mirar-me, va fer una cosa insòlita: va emetre un lleu xiulet interrogatiu, dues notes ascendents molt discretes, merament insinuades però prou explícites. El senyal era tan directe que em vaig veure obligat a respondre i, amb la màxima discreció, li vaig fer que no amb el cap. Just en aquell moment, venint també del meu darrera, em va passar pel costat –ara sí, fregant-me les cames- un considerable cànid negre que, amb tota la indolència del món, s’adreçava cap on l’esperava la seva mestressa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!