Tot i no viure plegats, la Jana i en Jonàs fa anys que són parella. Últimament, la seva relació s’estiregassa. Anys enrere es veien cada dos o tres dies, més tard es van concentrar en els finals de setmana i ara amb prou feines es veuen un cop al mes.
En Jonàs pensa sovint que voldria deixar-ho córrer però, a mesura que passa dies sense veure la Jana, va acumulant ganes d’estar amb ella. Sol ser per iniciativa d’ell, que finalment es tornen a veure; perquè ja en té moltes ganes. Llavors passen un diumenge plegats i al vespre en Jonàs torna a casa assaciat de Jana.
La Jana s’adona que la parella se’n va en orris i això li causa un gran dolor. Però, a mesura que passa dies sense veure en Jonàs, nota que se n’allunya. No veure’l, li fa bé; li va atenuant el dolor. Quan ja comença a sentir-se tranquil·la, en Jonàs torna a trucar. La Jana no el vol veure però, per una feble esperança, acaba cedint. Passen un diumenge plegats i al vespre en Jonàs marxa com si res, sense quedar en res, i ella torna a sentir-se plena fins dalt de dolor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!