Artur Mas, per a rebatre els qui acusen CiU d’haver-se finançat amb comissions pagades pels contractistes d’obres públiques, utilitza sovint l’argument següent: l’Administració de la Generalitat adjudica els contractes d’obra mitjançant procediments de licitació pública nets i transparents.
El que diu el president és veritat: l’Administració, per a adjudicar un contracte d’obres, està subjecta a una legislació estricta i difícil de burlar. Tots els grans contractes s’adjudiquen per concurs públic, i les adjudicacions es fan a proposta de les anomenades “meses de contractació”, integrades per funcionaris experts en la matèria, amb la participació d’un interventor, un advocat de la Generalitat, etc.
I, no obstant això, l’argument d’Artur Mas és fal•laç, perquè el pagament de comissions no té res a veure amb la netedat dels procediments de contractació pública. Mas sembla partir de la idea que només alguna de les grans empreses constructores està disposada a pagar comissions als partits i que, per tant, les comissions només són viables si les meses de contractació fan trampa i adjudiquen els concursos a l’empresa amiga, encara que no hagi fet la millor oferta.
És evident que la cosa no funciona així. Jo no sé si actualment les adjudicatàries d’obres públiques paguen comissions, però tinc motius per a sospitar que durant anys ho van fer. I és absurd pensar que això s’ha produït a base de fer trampa en l’adjudicació dels concursos. A Catalunya no actuen gaires empreses capaces d’assumir l’execució d’una gran infraestructura. Quan la Generalitat convoca un concurs per a adjudicar una d’aquestes grans obres, sempre s’hi presenten les mateixes sis o set grans constructores. I jo diria que totes saben què han de fer si se’ls adjudica el contracte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!