L’altre dia vaig fer una cosa que no havia fet mai: llegir un programa electoral. Concretament, el programa de la CUP per al 27S. Hi vaig trobar idees molt sensates, però sobretot propostes de fa cent anys, que en algun cas ratllen l’infantilisme.
Una de les idees centrals del programa és que l’economia no es pot basar en l’afany de lucre sinó en “el bé comú i compartit”. Per això aposta per l’economia planificada i per promoure la col•lectivització de la propietat privada (i en qualsevol cas per la “propietat col•lectiva dels recursos productius”). El cooperativisme només s’admet “en la mesura que sigui una mesura transitòria que reforci el procés de democratització i control popular indispensables per a la col•lectivització.”
Per a reduir l’atur, no es compliquen la vida: ”aturada immediata dels acomiadaments” i “pla d’ocupació pública amb contractació directa per part de les administracions”.
Una cosa queda clara: quan la CUP governi, treballar serà més passador que ara. Recuperació “accelerada” de les rendes del treball; reducció de la jornada laboral (30 hores setmanals “a curt termini”); jubilació als 60 anys, i “un any sabàtic voluntari i pagat cada deu de treballats, amb dret a conservar el mateix lloc de feina.”
Els treballadors del sector cultural sembla que ho tindran tot pagat: “Cal garantir sistemes universals de sosteniment dels creadors, intèrprets i qualsevol altre treballador cultural.”
Per als desnonaments, la solució és la mateixa que per als acomiadaments: “prohibició immediata”. Ràpid i fàcil.
Una manera barata de millorar la seguretat ciutadana? “Reducció radical del pressupost destinat a ordre públic”.
Per a combatre la violència de gènere aporten idees noves, com implementar plans per a prevenir “la ideologia de l’amor romàntic”. Una troballa.
I per a la cosa agrícola… aranzels!: “cal que la República Catalana exerceixi la sobirania alimentària, prioritzant les produccions pròpies i implantant aranzels a l’entrada d’aliments exteriors.”
Malgrat tot això –i és molt-, el programa de la CUP també té, com deia, aspectes interessants i carregats de futur. El dia que l’esquerra antisistema es faci adulta, els oligarques potser tremolaran. Mentrestant…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vist i escoltat els arguments d’alguns, en alguns programes electorals només hi manca el Preambul de la Constitució Marxista (corrent grouxista): “Aquests són els meus principis. Si no els hi està bé, ‘pa ni problem’: es canvien pels que vostè vulgui, i aquí pau i allà la Glòria [Swanson])”.
Atentament