Amunt els punys!

Intervenció a l’assemblea de PAS i PDI a la UAB (12-11-12)

Què hi ha de crisi i què hi ha d’estafa en aquesta crisi? És el primer punt que tractaré. L’altre, que està relacionat amb aquest primer, és per què hem de fer vaga el 14-N.

En els primers compassos de la crisi, quan va caure Lehman Brothers i sentíem a parlar per primer cop de les hipoteques subprime, ara ja fa 4 anys, van parlar de “refundar el capitalisme” (Sarkozy) i fins i tot, Díaz Ferrán, president de la CEOE veia bé la intervenció de l’Estat. És clar, per “nacionalitzar” les pèrdues de les empreses i bancs en fallida, no per reduir la jornada sense tocar els salaris ni per millorar les condicions de treball o fer plans de xoc contra l’atur. Però de seguida van passar a un altre tipus de discurs: el de la cançoneta de “tots hem estirat més el braç que la màniga”, amb el que pensaven diluir la seva responsabilitat, la dels banquers que van inflar aquesta bombolla i la dels polítics (PP, PSOE, CiU…) que ho van permetre.

Un breu apunt sobre la crisi econòmica: el dèficit públic puja, però en bona part és pel rescat dels bancs. Però a banda del deute públic, el que és 4 o 5 cops més gran, és el deute privat. I aquí no són les famílies el que representen el gruix del deute, sinó que són els bancs els que estan pillats. Durant molts anys hi ha hagut superàvit comercial d’Alemanya i, de l’altra banda, dèficit comercial dels països del sud d’Europa. Aquesta situació era clarament insostenible. Com es compensava aquesta situació de dèficit comercial? Doncs amb el turisme i el totxo. El nostre inconfundible model productiu! Una massa de diner del sector bancari i financer d’Alemanya, França i Gran Bretanya ha permès que la bombolla immobiliària s’inflés de manera col·lossal. Ara tot això ha rebentat i els bancs creditors es volen assegurar que seguirem pagant el servei del deute. Com a Grècia, ens ho prenen tot perquè el primer és pagar els interessos del deute. Ens tanquen els centres d’atenció primària, els hospitals es queden sense fer (com el de Cerdanyola), ens privatitzen les empreses (com la del tractament de l’aigua, Aigües Ter-Llobregat)… tot això per anar pagant escrupulosament els “seus” deutes.

Per què hem de fer vaga el 14-N? Doncs per dir prou! 

Alguns diuen: de què servirà? Mira Grècia, de què ha servit? Evidentment, els governs miren de minimitzar el cop i menystenir les protestes. Però no les tenen totes. Ja ha sortit l’Esperanza Aguirre per dir que les vagues generals s’haurien de prohibir. És clar, faran tot el possible per crear confusió, per reprimir, intimidar, desacreditar… Però la realitat s’imposarà. I el 14-N serà una jornada de mobilització històrica contra les retallades, contra la política de rescat als bancs, contra la política de PP i CiU.

D’altres diuen: “Em treuen la paga extra i a sobre faré vaga perquè em descomptin…  no ho penso fer!” Això és un raonament molt superificial i miop. Davant dels atacs només hi ha dues opcions: una és la resignació, “posar l’altra galta” i deixar que te les vagin fotent. L’altra és la de tornar-s’hi, respondre, defensar-se. No hi ha terme mig.

Molts tenim crítiques i diferències amb les direccions de CCOO i UGT. No entenem perquè encara no s’ha fet públic un calendari de mobilitzacions que doni credibilitat a la convocatòria de vaga, a la lluita. No entenem tampoc que parlin d’un referèndum sobre la política del PP. Evidentment, el govern del PP no farà cap referèndum. Tot i així, el 14-N tot això queda en un segon pla. Tots els sindicats convoquen a la Vaga General. El 14-N el nostre lloc és al carrer, a les concentracions, als piquets, a les manifestacions.

Acabo fent una crida més enllà del 14-N. És una crida a l’organització. Trieu el sindicat que vulgueu i doneu un pas endavant, participeu en la lluita cada dia. Hem de tornar a l’esperit militant dels setanta, com quan es lluitava contra el franquisme i per la recuperació de la democràcia. Ara és contra la dictadura dels mercats, és perquè rescatin les persones i no els bancs.  

Salut i lluita!

Visca la Vaga General!