Amunt els punys!

Som nosaltres l’enemic que has de témer?

Què significa ser un Adivasi (d’una tribu registrada) a Dantewada, atrapat en una operació policial salvatge? Thusa Mittal recrea minut a minut una carnisseria.

Aquesta setmana es compleix el primer aniversari del brutal atac per forces paramilitars de l’Índia al prohibit PCI (maoista). El 6 d’abril de l’any passat, 76 jawans van ser massacrats als boscos de Chhattisgarh. La carnisseria va esdevenir un punt d’inflamació major, renovant les crides a una escalada de les operacions anti-maoistes. Un any després, els mateixos boscos han estat testimonis d’una altra massacre brutal. Com les investigacions de Tehelka revelen, aquesta carnisseria no ve dels enemics, sinó de les forces de “seguretat”. Els atacats són els ciutadans més invisibles de l’Índia.

En el curs d’una operació de cinc dies a la segona setmana de març, la policia va incendiar 3 pobles a l’interior de les selves del districte de Dantewada. Tres-centes barraques van ser incendiades. Centenars de tribus van quedar sense llar. Tres dones agredides sexualment. Tres civils van ser morts. Graners incinerats. Joies d’or i milers de rupies saquejades. Un cadàver va ser penjat d’un arbre. Un altre fet rodanxes amb una destral. Dos vilatans van ser segrestats i la ramaderia, robada.

El cap de la policia de Dantewada, sota el comandament de les forces paramilitars, va titllar les informacions de “propaganda maoista” i el ministre de l’Interior va culpar els maoistes dels incidents. A l’última setmana de març, a diferents equips se’ls ha prohibit entrar en els pobles. Tot i ser custodiat per policies, i malgrat la garantia del ministre, l’activista social Swami Agnivesh va ser atacat per torbes enfurismades. Els periodistes locals van ser colpejats i amenaçats d’arrest. Un conductor de camió que transportava material d’auxili va ser assaltat per un oficial de policia especial que ja havia estat acusat d’un cas de violació. La policia va declarar impossible trobar-lo. A un equip d’11 activistes se’ls va impedir accedir amb el pretext d’una amenaça per a la seva seguretat. Després de molts incidents vergonyosos, el govern de l’estat es va veure forçat a actuar. El 27 de març va prometre una investigació judicial.

La setmana passada, sense passar pels controls policials i anant per una ruta a través del bosc, Tehelka va accedir als pobles afectats. Els testimonis van revelar que els atacants eren membres dels cossos parapolicials, Cobra i comandaments Koya i la policia. Aquests van rebre suport d’altres membres, alguns amb uniforme, d’altres vestits de civil. Fonts policials consideren que els principals líders Naxal s’hi amaguen allí. “Aquests pobles estan donant suport als naxalites. Sabent-ho o no, estan en connivència. Ells van ajudar a matar a 76 jawans”.

Una setmana després de ser incendiats, els llogarets tribals de Morpalli, Timapur i Tarmetla semblen llogarets fantasma. El paisatge està ple de barraques cremades, el seu interior buit, excavats com ruïnes antigues.

Són un recordatori inquietant dels primers dies del Salwa Judum. El Judum és la milícia patrocinada per l’Estat àmpliament reconeguda com la responsable del desplaçament forçat de 60.000 persones i la crema de 644 pobles des del 2005.

Tot i que ara no hi ha hagut un èxode massiu similar, moltes tribus, però, han deixat la seva llar per anar a Andhra Pradesh a treballar com a peons. Els que es queden en els pobles passen la nit junts, dormint sota els arbres grans.

Irònicament, sembla que els uniformats inicialment volien passar per maoistes. Tot i així, els vilatans diuen que van poder identificar diversos homes involucrats en l’atac: Madkam Bhima, àlies Ramesh, de Nagaram, Telam Anda, de Lakaparo, Budke Mara, de Morpalli, Kichche Nanda, de Kurraparo, acusat de l’assassinat de 19 tribus a Singaram. I Karta Surya, de Misma, acusat de violar quatre dones. No hi ha ordres pendents de detenció contra Nanda i Surya. La policia afirma que s’escapoleixen.

D’aquests homes, alguns són antics maoistes, alguns ex-activistes de Salwa Judum que van tornar a les forces parapolicials i d’altres han ascendit als Comandos Koya. En aquest estrany cicle es fa impossible distingir on acaba Salwa Judum –que segons el govern és inexistent- i on comencen els paramilitars. També esborra els límits entre allò local i allò nacional, entre les operacions dutes a terme per venjança personal i una estratègia de lluita anti-Naxal coordinada.

La guerra civil insidiosa es fa evident quan et trobes a Budke Laccha, resident a Morpalli, un pare que vol la mort del seu fill. Budke Mara és l’home que va dirigir les forces a Morpalli i va ajudar a cremar el seu propi poble. En els últims anys, Mara havia començat a beure i a tenir un mal comportament amb les dones, recorda el seu pare. Després que presumptament va violar una dona, Mara va guanyar una mala reputació. En ser reprès, va fugir.

“He sentit que se l’ha vist a Andhra Pradesh treballant de peó. Allí també, on es va refugiar, va robar vaques, arròs i diners”, diu Laccha. El seu fill va tornar a Chhattisgarh l’any passat i es va dirigir directament al campament de Salwa Judum a Konta. En qüestió de mesos, es va convertir en un paramilitar, amb uniforme, rifle i un salari de 3.000 rupies. “Si alguna vegada torna al llogaret sol”, diu Laccha, “demanaré a la gent que el matin”.