Amunt els punys!

Aquest és el títol d’un article de la revista ‘Economic and Political Weekly’, de l’Índia (16 de novembre). En aquest s’explica com la decisió de la Cort Suprema de Patna, el passat 9 d’octubre, d’alliberar els 26 homes que havien estat condemnats per la massacre de Laxmanpur-Bathe, reflecteix al servei de qui està la justícia en l’anomenada “major democràcia del món”.

La massacre de Laxmanpur-Bathe va succeir el 1997 i hi van morir 58 persones. La decisió de la Cort Suprema de Patna ha sacsejat a la gran majoria de la població, especialment després d’altres casos d’absolucions similars. És el cas de Bathani Tola (21 dàlits, de la casta inferior, van ser assassinats el 1996), en què la Cort Suprema va absoldre els autors de la matança a l’abril del 2012.

El Tribunal Superior de Madhya Pradesh va fer un veredicte similar en el cas de l’assassinat del dirigent sindical Shankar Guha Niyogi, que va ser mort a trets el 28 de setembre de 1991 a Bhilai per un assassí presumptament contractat per alguns industrials. Al juny de 1997, el tribunal de primera instància a Durg va trobar evidència de la participació de cinc empresaris de Bhilai en una conspiració per assassinar Niyogi i els va condemnar a cadena perpètua. L’assassí a sou va ser condemnat a mort. Al juny de 1998, el Tribunal Superior de Madhya Pradesh va revocar aquesta sentència i va absoldre tots els acusats. Tant l’Oficina Central d’Investigacions com la Chhattisgarh Mukti Mocha van apel·lar contra la sentència absolutòria de la Cort Suprema. El 2005, el màxim tribunal va confirmar el veredicte del tribunal superior.

La massacre de 58 persones (totes elles dels sectors oprimits i marginats de la societat), en la nit del 30 de novembre –  1 de desembre de 1997 a Laxampur-Bathe per grups armats de la casta superior Ranveer Sena no va ser un incident aïllat. La milícia privada, creada per la classe terratinent per “estovar” els camperols pobres i els treballadors agrícoles sense terra va dur a terme aquest tipus d’atacs terroristes a d’altres llocs. La llei de reforma agrària de Bihar (1950) ha continuat sent un desig piadós.

El curs de la història, però, és testimoni dels condemnats a reclamar els seus drets un cop un rere l’altre. El procés va començar a Bihar, a la dècada dels 80 sota el lideratge del Partit Comunista de l’Índia (Marxista-Leninista). El Ranveer Sena es va crear per les forces de l’status quo en contra d’aquest procés. Els oprimits es podien quedar a viure i treballar els camps sempre que acceptessin la supremacia dels seus explotadors, i eren atacats quan pretenien canvis. La massacre de Laxmanpur-Bathe s’ha de veure en aquest context. Va ser un atac en què va estar implicat l’estat de l’Índia i la seva maquinària, incloent-hi la policia i l’administració civil.