Està molt clar el caràcter perniciós de la LOMCE per a l’educació pública espanyola i no hi insistiré. També és evident que el ministre Wert es guanya a pols cada dia una resposta mobilitzadora per la seva pèsima gestió i les contínues provocacions que fa. Però la llei està sentenciada: tota l’oposició s’ha compromès a derogar-la quan hi hagi un canvi polític, que l’haurà. I el ministre és el pitjor valorat de la història d’aquest país en molts anys. És un cadàver polític a qui li costarà sortir al carrer sense que rebi el més profund menyspreu de molts ciutadans per la passió que ha posat en assumir el paper de dolent liquidador de la cultura, la ciència, l’educació pública. Hauria de fer un passeig per l’Acadèmica de Belles Arts de San Fernando perquè li expliquin els quadres barrocs de vanitas sobre la fugacitat de la fama i l’estupidesa humana.
Les retallades i la LOMCE es mereixen unes quantes vagues i la mobilització és necessària perquè la llei i el seu responsable tinguin els dies comptats. La Plataforma per l’Escola Pública i la Marea Verda han convocat una consulta entre la ciutadania sobre les retallades i la reforma, una Vaga General a l’Ensenyament de tot l’Estat i a tots els nivells educatius, des d’infantil a la universitat. També una marxa sobre Madrid per al novembre. Però jo aquest cop no participaré en la mobilització per raons pedagògiques, socials o polítiques. Ho faré per altres motius, molt més personals i més concrets. Ho faré:
Per D., alumna d’integració, que cada cop rep menys suport i que, junt amb els seus companys de compensatòria i els que estan en risc d’exclusió social, són els col·lectius més vulnerables i en qui es rebagen les retallades; perquè no deixin tirada l’atenció a la diversitat.
Per A., fill d’una familia obrera humil que mereix una oportunitat i que no la tindria si no existís l’escola pública; perquè li han tret la beca de llibres com a d’altres 578.000 nens.
Per Y., alumna de batxillerat, intel·ligent i treballadora, a qui li està menjant la moral les notícies de l’exili laboral dels joves espanyols titulats; perquè no perdi l’esperança i trobi la motivació que li pren el sistema.
Per M., mare compromesa amb l’educació dels seus fills i amb l’escola pública, que confia en ella i en el professorat i a que no podem fallar.
Per J., acomiadat i amenaçat de desnonament, que té al menys el dret a que la seva filla rebi una educació de qualitat perquè li vagi millor en la vida.
Per J., ciutadà jubilat que no té fills ni nets, però que no es perd una manifestació de la Marea Verda; perquè té molt clar que l’única manera de superar el retard, la ignorància i la submissió en aquest país és una escola pública universal, gratuïta i laica.
Per P., esplèndid professor interí de filosofia de llarga experiència, amb tres fills, a qui ja no criden, i que estudia ara en un IES un cicle de formació professional per mirar de reciclar-se. Per 25.000 companyes i companys que estan igual de malament, perquè han perdut la feina en l’últim any, segons dades oficials.
Per JA, P, E., Ch, MA, M… i una llarga llista d’un meravellós professorat veterà i vocacional que es jubilen com si fos una fugida; no suporten el deteriorament a què se sotmet a l’escola i l’enduriment de les condicions de treball (més ràtio, més hores, més burocràcia…) i se senten menyspreats i sense cap reconeixement per les autoritats. És molt ingrat que els que ho han donat tot per l’educació surtin per la porta falsa.
Per G., professora jove i competent, cridada a ser el nucli conscient i compromès que defensi l’escola pública en el futur; perquè aprengui que la vaga i la unitat de la comunitat educativa és una arma per a això.
Ah! i molt especialment en solidaritat amb el professorat, les famílies i l’alumnat de Balears que han plantat cara a un decret disparatat del govern del PP, que ha creat un problema a on no hi era i que ha fet de la intransigència una bandera per atacar a l’escola pública.
Aquestes raons són poderoses per a mobilitzar-se. Arranquen d’allò concret, posen cares, imatges, situacions reals a les víctimes de les retallades i del saqueig, als ferits i contusionats per les polítiques de Wert i de Rajoy. Tots ells han de veure en nosaltres compromís amb l’escola pública, voluntat de resistència, aposta per la qualitat. Per a no defraudar-los, i per a no defraudar-me a mi mateix, faré vaga el 24 d’octubre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!