Menges de plomes
L’estiu és l’època de l’any més adequada per a fer -o, com a mínim, intentar- tot allò que en les altres estacions més convencionals queda pendent, perquè no hi ha oportunitat o, de vegades, ni temps ni ganes. L’estiu és el moment de compartir amb els amics i de fer-ho, com a bons mediterranis, a l’entorn d’una bona taula.
Què faríem sense aquelles nits de tertúlia inacabables, després d’una bona menja, on tots plegats sempre estem a punt d’arreglar el món, però mai aconseguim fer-ho?
Aquest és un petit plaer que tots plegats hem d’aprendre a preservar com un dels valors més preuats i al qual, com en altres estius, li dedicaré un seguit d’articles.
I és que no fa gaire que vaig tenir l’oportunitat de cuinar per a una colla d’amics que comparteixen i valoren aquestes sensacions.
El sopar tenia com a base la ploma, essencialment perdius a la vinagreta i guatlles a la brasa i, malgrat la seva senzillesa culinària, va resultar ser un àpat extraordinari del qual en descriuré els trets bàsics de l’elaboració.
Perdiu a la vinagreta a l’estil “Mari que bonita”
Una vegada plomades i netejades, trossegem quatre perdius a quarts, les salpebrem i les passem per la paella fins que quedin ben rossetes.
Paral·lelament, preparem un sofregit de ceba acompanyat d’un farcellet d’herbes aromàtiques – farigola, romaní, llorer… -, sal i unes boletes de pebre. Tot plegat s’ha d’anar coent sense presses fins que rossegi.
Una vegada el sofregit és al punt. hi afegim un got i mig de vinagre blanc i deixem que redueixi.
Mentrestant, prepararem una picada bàsica, amb una cabeça d’alls, un grapat d’ametlles i un altre d’avellanes, oli, sal i dos tomacons que incorporarem a la cassola.
Quan tot plegat estigui ben lligat, hi afegirem les perdius i aigua fins a cobrir-les, i deixarem que faci xup-xup durant uns tres quarts d’hora, fins que les perdius estiguin tovetes.
És del tot recomanable deixar-ho reposar durant un dia perquè confiti i els sabors siguin més intensos. Ho servirem calent, però no massa.
Guatlles a la brasa
Cal disposar d’una bona brasa a la barbacoa i d’unes bones graelles. Un cop netejades les guatlles, les salpebrem i les condimentem amb all i julivert tallat molt petitet, farigola i romaní.
Posarem les guatlles a la graella, les regarem amb un raig d’oli d’oliva i les voltejarem perquè quedin cuites per ambdues bandes….i les servirem. Així de senzill.
Les perdius les acompanya la seva mateixa salsa de vinagreta, i les guatlles fan companyia amb una bona escalivada de pebrot, albergínia, tomaca i un bitxo que hi doni una mica d’alegria.
A tot plegat s’hi escau un vi negre de graduació lleugera, entre dotze i tretze graus, dels quals a les denominacions d’origen de casa nostra en tenim per triar i remenar.
Però, i els entrants? Un plat així s’ha de precedir amb uns bons entrants en els que no hi pot faltar la coca amb recapte de Riudoms. Un tema que de ben segur dóna per a un altre article d’estiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!