11 d'agost de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Lectures d?estiu ( i II )

L’estiu també és un bon moment per a -serenament i sense presses- reflexionar, avançar intel·lectualment i reconsiderar aspectes fins ara potser massa inamovibles… sobretot perquè estem immersos en una època, en uns moments que Zigmunt Bauman, amb una definició molt ben trobada, anomena la modernitat líquida… aquella que se’ns escola per les mans, com l’aigua, sense saber ben bé què fer…

La globalització, la crisi econòmica i el paper dels mercats, el minúscul marge de maniobra dels governs dels estats, i ja no diguem de les nacions sense estat… Tot plegat ens en fa adonar que anem amb el pas canviat en més d’una qüestió.
Les circumstàncies de la nostra societat posen de manifest que el poder no és a les mans dels governs sinó a les mans dels mercats, que són globals i sense cap control democràtic. Els mercats, que ens han dut a aquesta situació, són els qui donen ordres als estats: primer perquè els salvin i, després, perquè executin unes polítiques adequades a les seves necessitats…

No hi ha un poder democràtic global, a no ser, com ens diu el mestre Manuel Castells, que es trobi latent, però cada vegada més evident, en mans d’Internet i les tecnologies 2.0.

Però davant d’aquesta immensament dura realitat es palpa esperança.
Estic llegint i rellegint alguns dels mestres i pensadors que tenen discurs poderós i claus d’interpretació del nostre món i que conviden, si més no, a fer una aturada per a mirar amb uns altres ulls i d’una altra manera l’entorn polític, econòmic i social. Sobretot si en el dia a dia de la política, quan aixeques la vista observes vols gallinacis que no duen enlloc… o directament a la desafecció.
Tinc la convicció que falten líders que llancin la mirada més lluny, amb generositat i pensant en el conjunt, és a dir, en els projectes col·lectius.
L’individualisme és un dels càncers més destructius al qual tots plegats com a societat ens hem -o ens hauríem- d’enfrontar. I tinc els meus dubtes que en siguem capaços

Val la pena doncs llegir o rellegir:

Temps líquids: Viure en una època d’incertesa, de Zygmunt Bauman
El prestigiós sociòleg Zygmunt Bauman ens ofereix una anàlisi reveladora del món contemporani, sense fer concessions a la correcció política ni evitar els aspectes més foscos de l’actualitat: el terrorisme, els refugiats, els consumisme, el domini del capital global i, per damunt de tot, la por i la incertesa existencial que assetgen les nostres vides. En aquest món laberíntic i imprevisible, Bauman ens dóna punts d’orientació i ens ajuda a formular preguntes fonamentals sobre el futur que volem i el futur que ens espera.

Un nuevo paradigma,  d’Alain Tourain
A l’hora de l’economia global i l’individualisme ferotge, la modernització ha fet saltar pels aires els antics models de societat. Cadascú de nosaltres, immers en la producció i en la cultura de masses, s’esforça per escapar-ne i construir-se com a subjecte de la seva pròpia vida. El nou paradigma amb què ens adonem d’aquestes preocupacions és el cultural. D’això en donen testimoni els grans interrogants de la nostra època: Quin lloc s’ha de concedir a les minories?, s’ha de situar la sexualitat al centre de tot?, assistim al retorn de les religions? Els antics paradigmes es dirigien cap a la conquesta del món. Amb el nou, els protagonistes som nosaltres. I mentre aixequem acta de la descomposició d’un univers dirigit per homes, entrem en una societat de dones.
 
Comunicació i poder, de Manuel Castells
Som testimonis d’una revolució de les tecnologies de la comunicació que afecta de ple les nostres vides. Gràcies a la telefonia mòbil i a Internet (blogs, webs de xarxes socials) ha nascut un nou tipus de comunicació horitzontal, que ha generat una autocomunicació de les masses. Per altra banda, han sorgit noves relacions entre les diferents formes de poder (governs, partits polítics, multinacionals) i la indústria mediàtica. Per explicar aquests fenòmens, Manuel Castells examina rigorosament processos polítics i canvis socials de fets contemporanis tan rellevants com els esdeveniments que van seguir els atemptats de l’11-M, el paper d’Internet a la campanya presidencial d’Obama i a l’economia global, el moviment ecologista, la desinformació a la població nord-americana de la guerra a l’Iraq o el control informatiu per part dels governs rus i del xinès. Aquest llibre és indispensable per a qui vulgui entendre les circumstàncies del món actual.

I si després de llegir aquests mestres continuem estant tant espessos o més que abans, us proposo aixecar la vista i contemplar els astres -que també ens diuen coses, si més no pels vols de Sant Llorenç. Per a observar-los i entendre’ls podem donar un cop d’ull a:

Observar el cielo, DDAA, un llibre d’Editorial Tikal amb unes il·lustracions i uns textos de molta qualitat.

  1. I aquestes recomanacions també les apunto! … i el bon consell de mirar els astres, el convertiré en obligatori aquest agost: el dia s’escurça i el cel està esplèndid!

    Gràcies! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!