El bloc de Lluís Aragonès

Quant de temps durarà aquesta crisi? Cada cop més, veus autoritzades aposten per deu anys de penitència cruel. Ja n’hem recorregut més de la meitat i els brots verds, el creixement i la creació d’ocupació encara no han passat de ser res més que cíniques paraules i estranyes ocurrències. Lluny d’acabar-la, ja l’han batejat com la dècada perduda.

Després de quinze anys d’un creixement tan il·lusori com meteòric, el que no sospitàvem és que la bombolla immobiliària seria la metxa que faria esclatar amb tota la seva cruesa una altra bombolla soterrada que portava més anys covant-se en la nostra societat: la de la corrupció. Aquesta és una llosa que aixafa el nostre sistema polític i avergonyeix la nostra societat.

Arrelada en la dictadura, s’ha infiltrat en la democràcia fins a fer-ne tremolar els seus fonaments. Però en aquests moments convulsos, de canvi de valors i d’inflexió social, no és hora de deixar-se vèncer pel tots són iguals ni per la mentida ni la manipulació institucionalitzada. Quan les principals institucions de l’Estat estan tocades, s’ha arribat a una situació insostenible. I precisament ara més que mai no ens hem d’aclaparar, sinó que ha arribat l’hora de centrar-nos a plantejar sortides i alternatives.

Cal desfer la teranyina espessa que uneix política i empresa en l’objectiu de lucrar-se. Cal trobar l’alternativa als contubernis entre el Boletín Oficial del Estado i les oligarquies financeres espanyola i catalana que han provocat l’aluminosi als pilars fonamentals de l’actual status quo.

Els valors del rigor, l’abnegació, l’esforç i la integritat que representen la majoria de la societat han de tornar a guanyar vigència. La xarxa de petites i mitjanes empreses, treballadors i treballadores, autònoms, botiguers, pagesos… la bona gent que ni es mereix el que està passant ni en té cap culpa, ha de guanyar la batalla.

Calen canvis en profunditat en els fonaments democràtics de la nostra societat. Cal impedir que aquesta combinació de corrupció i política, explosiva i letal per a la democràcia, pugui continuar campant lliurement. És l’hora de la regeneració, del canvi de règim, de la independència per a fer net…

El poble ha de dir quina és l’estació final en resposta a unes elits dirigents cada cop més desacreditades. Sembla insòlit que en democràcia precisament s’hagi de reivindicar que el poble pugui decidir el seu futur. Però lamentablement aquest és el peatge d’haver de viure en una democràcia espanyola de tan baixa qualitat.

En una terra on la política no sap i no vol aprendre a conjugar el verb dimitir, la història en ensenya que la llunyania creixent entre les necessitats i les aspiracions de la població i l’actuació dels dirigents polítics a les institucions és la porta oberta al creixement de fenòmens populistes de dreta i d’esquerra.

A casa nostra, cada cop és més clar que el procés d’independència ha d’anar lligat íntimament a una profunda renovació de la credibilitat i la qualitat democràtica. Comencem un projecte nou, no ha de néixer viciat i encara hi som a temps…

Article publicat al diari Tribuna.cat el dimecres 13 de febrer de 2013