Expro/Reus
Aquesta setmana passada, i per motius professionals, he passat moltes hores a la fira multisectorial Expro/Reus. Són uns temps i un moments en què cal estar, més que mai, al peu del canó. A més de treballar per donar a conèixer les noves línies de serveis i productes de l’empresa pròpia, he aprofitat per parlar i escoltar els col·legues de diversos sectors econòmics que, com jo, eren allí presents promocionant les seves activitats empresarials.
Més de 200 expositors han omplert l’espai d’aquesta veterana fira reusenca, que enguany ha celebrat la quarantena edició de la Fira Catalana del Consumidor, i que és referència econòmica imprescindible.
Es palpava que els ànims de la gent no són gaire bons, tot i que quan algun hipotètic client s’atansava als estands no faltava la rialla. Qui més qui menys tenia el seu drama particular: baixada de vendes en picat, impagats, falta de finançament, incertesa per al futur immediat… Qui més qui menys, amb la tossuderia i la força de voluntat que ens caracteritza, aposta per mantenir-se i continuar, com a mínim mentre espera que el temporal escampi.
“Sóc aquí perquè la gent no es pensi que estic mort”, em deia un amic venedor de mobiliari de la llar. “S’hi ha de ser, tot i saber que no vendrem res”, em deia un altre. “La gent cada dia es retrau més de fer determinades despeses”, encara em deia un expositor de tractaments d’aigua. Deu ser allò de la paradoxa de l’estalvi que diuen els economistes: com més crisi, la gent se n’està de tantes coses que estalvia com mai.
El món empresarial es queixa molt i està molt espantat. En l’habitual intercanvi d’impressions, alguns, el de més confiança, et pregunten allò tant típic de “…tu que hi entens” “…tu que saps com va tot per dins (pobre de tu, quan t’ho diuen així), què et sembla” “…com ho veus?” Jo crec, i així ho dic, que les empreses són el millor termòmetre de la situació. Que hi ha massa gent que xerra massa i que pontifica sense conèixer la realitat. I que massa sovint l’erren de mig a mig amb els seus pronòstics.
Es pot constatar fàcilment en les seves expressions com, la majoria, n’està fins dalt de tot de la política. La veritat és que ningú en surt gaire ben parat.
Suposo que l’angoixa que molts empresaris i professionals passen en els seus negocis els fa reaccionar d’aquesta manera. Sobretot quan es pregunten què és el que han fet malament. Matinen, com sempre. Són rigorosos, com sempre. Es desviuen per la feina i no tenen hores
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!