L`espanyolisme violent ( ni ha d`altre?) va sortir al carrer després de molts anys, ben amagat i ocult esperant temps millors.
Però quan n`ha tingut oportunitat, ha sortit ensenyant les vergonyes del que realment és i ha estat sempre: violent, àvit de sang, amb voluntat esfereïdora d`anorrear els diferents, violentà tot allò que no coneix i que és pràcticament tot.
Els nostres mitjans de comunicació, no n`han dit pràcticament res. Tenen por. Són porucs o són part del entramat espanyolista, del entramat silenciador de tota violència provinent dels espanyols. Si hagués passat quelcom igual però amb signe independentista, tots sortirien a primera plana, denunciant els actes irresponsables de la joventut radical independentista.
Al mateix temps, , l`Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es neguen a investigar el que va ocòrrer aquella maleïda nit. Perquè? A qui estan protegint? Què hi feia el cap de la Guàrdia Urbana vestit de carrer dirigint els actes dels seus homes? Què hi havia de perillós que el va fer anar-hi? Què estava passant realment allà?Perquè l`Ajuntament no es persona com acusador, contra aquells que varen propiciar els aldarulls ? A qui té por?
Malgrat tot, l`actuació vandàlica dels unionistes, ha permès visualitzar el seu tarannà, el seu comportament i la seva violència innata. No tenen res a oferir a ningú; Només sang, violència i presons. El que abans molts ja sabíem, ara ho hem pogut materialitzar de forma clara.
El seu problema és que estem a Europa, una Europa civilitzada, que no els permetrà mai ensangonà el nostre país. A mesura que vegin com ho tenen de perdut, la seva violència augmentarà, i per tant, la seva perillositat també serà més gran ; Però serà simplement l`avant sala de la serva derrota definitiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una bona síntesi.