Des del malaurat procés estatutari fins el dia d`avui, no ha fet res més que créixer la visió ciutadana de la inutilitat, mediocritat i incapacitat dels nostres representants polítics. I no només ells, sinó també de la societat civil, del empresariat i tants d`altres.
La ceguesa a llarga termini, la manca d`estratègia, la manca d`objectius clars i de referents necessaris han fet palesa la seva incapacitat per generar un lideratge potent, compromés i valent per engrescar a la ciutadania amb reptes nous d`alliberament nacional.
Els polítics únicament pendents de la jugada a curt termini, mirant-se de reülluns als altres, sense cap perspectiva d`assumir els riscos necessaris que el país necessita. Sempre acaba igual: uns treient pit de les engrunes aconseguides, els altres dient que les engrunes són resultat de la seva força negociadora, uns altres ni si ,ni no, ni saben, i els últims a les ordres dels de sempre.I el país intentant sobreviure del ofec financer, del ofec cultural i lingüístic.
Els empresaris són un mon apart. Els que viuen del mercat captiu i de les subhastes del estat, que varen forçar l`acord del últim estatutet ( gràcies pel desastre), romanen callats com a morts amb el tema del finançament. De fet. no va amb ells i poc els importa.Només es mouran quan se`ls hi toqui la butxaca i sempre per demanar les subvencions i els ajuts necessàris de sempre.
Les Pimes ofegades per la manca de infraestructures, de formació i , de finançament, no tenen una veu potent que les representi i les defensi, i són les grans oblidades.
De la societat civil, també ni ha per treure cadires. La PDD enfrontada i acabant amb la PDD1 i la PDD2. Genial.
Moltes associacions, emprant un llenguatge fosc, amagat, amb mots molt ben escollits per dir el que volen dir, sense veure`s afectades per una retallada de les subvencions. Volen però no poden. A la Diada, 3 manifestacions diferents, que més o menys porten missatges semblants, van anar ben separades simplement per l`orgull personal dels seus dirigents.
Grups independentistes minoritaris , que com sempre, amb el seu comportament vàndal, fan un enorme mal a les idees que diuen defensar.
Dels intel·lectuals millor no comentar res. Desapareguts dintre la cova dels cosmopolitisme, i de la ciutadania del mom. Ben pocs donen la cara per la seva nació.La majoria estan defensant causes més noble que Catalunya: els micos vermells de Tanzània, els dret d`autodeterminació dels indis del alt Canadà i tantes altres que el ser causes molt allunyades de casa nostre, no tenen risc.
No sé si tenim sortida a la nostre decadència permanent. M`agradaria dir que sí, que ens en sortirem, però al obrir el ulls i tocar la realitat, veig el meu país com una província més, castellanitzada i espanyolitzada sense remei.
Uns riuran de nosaltres ( per fi ho hem aconseguit), d`altres en veure tal desastre nacional, voldrien tenir una altre oportunitat, per redraçar el seu comportament, però la vida no en dona dues d`opotunitats als mediocres, incapaços i indignes de la història que ens precedeix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A hores d’ara Catalunya representa la societat civil més impresentable de tota la Europa occidental, tot això que dius potser s’arreglarà (o no), però costarà.
L’espanyolisme ens ha enverinat el llenguatge, i a hores d’ara la societat està emmalaltida d’autoodi i totalment desballestada, i en referència als polítics, hi ha un problema greu als partits polítics que és el finançament, els partits no centrals (llevat de PP-PSOE) tenen molts problemes de finançament, si estan a govern, on poden treure rèdits i autofinançar-se de forma subtil, això els obliga a empasar-se tota la porqueria i ha anar permanenment amb els pantalons als turmells, aquí rau les actuacions patètiques de Iniciativa, ERC i CiU.