Dr.Cat, l'esgarrapador

L’onze de setembre vaig baixar a la capital per donar un cop de ma als lligaires que havien posat una bonica atracció de fira, un pim-pam-pum al toru d’osborne. Van venir uns infants amb una samarreta taronja, que van estar disparant. Tot d’una vaig llegir el què deia la samarreta "Quan sigui gran votaré CiU". Sorprès, els vaig fer una broma que no van entendre: "no sé si amb aquesta samarreta us hauria de deixar tirar!", però òbviament (eren infants), els vaig permetre seguir jugant. La mare, per això, va espetar: "quin senyor més demòcrata…!".
Aquesta història la vaig sentir més tard, en boca de l’Èric Bertran, a qui algú l’havia explicada com si la família convergent haguès estat víctima d’alguna mena d’agressió en plan CAJEI o semblant. Personalment, estic indignat: la democràcia passa sobretot pel dret a vot. A mi no se m’acudiria pas dir als meus fills i filles què han de votar, ni de xicotets ni de grans. M’encantaria trobar una samarreta que digués “Quan sigui gran votaré el què em doni la gana…si és que voto”. La regalaria a tots els fills, nebots,cosins i veïns…
Malament ha d’estar CiU quan de saltar-se el dret al vot lliure i quan es salta "a la torera" els drets dels infants. Avisaré a la DGAIA, per si de cas.

Miquel Carxot

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!