Dr.Cat, l'esgarrapador

M’arrisco a que se’m tirin a sobre tots els enrotllats que asseguren que són d’esquerres i són tan hipersensibles amb la cosa àrab. Però assumir aquest risc és un plaer, sobretot si serveix per a tocar la pera (o la figa) a tots aquests enrotlladets, tan ploms i tan dogmàtics… Jo també sóc sensible a la causa palestina, però no en exclusiva. Sóc solidari també a la causa jueva (no és incompatible amb la palestina), lapona, irlandesa, maltesa, maputxe… i també amb una causa que en diuen, crec, la causa catalana. La resposta a la pregunta del títol és "per dogmatisme", però aquesta pregunta és un recurs que em serveix per evidenciar certes distorsions, com ara que la mirada hipercrítica sempre es situa a la mateixes regions geogràfiques: EE.UU. sobretot. Europa, mai. El món àrab? Perquè? Si mai han fet res dolent! De fet hauriem de parlar d’una Mirada Hipercrítica Selectiva. Es tracta d’una disfunció ocular que provoca confusió mental, ceguera parcial i un avorriment monolític a prova de bomba.

Aquesta gent, quan veuen un mapamundi, no el veuen de la mateixa manera que la gent no enrotllada. Per exemple, veuen els USA i una part d’Amèrica, el món àrab (amb Israel com una pústula horrorosa), Àfrica, i una mica, Europa. La resta del món, que els bombin. Per poc enrotllats. Que algú des de l’esquerra hagi de defensar als ianquis, té collons. Rebutjo l’intervencionisme a Cuba, Xile, Nicaragua, Iraq i tants altres llocs. Però no oblido les oligarquies d’aquest països que han fomentat aquest intervencionisme i són més responsables, per traïdors, que els totpoderosos amos imperials. Trobo a faltar més assumpció de "responsabilitat nacionals" en aquest aspecte. ¿I com s’explica l’ odi anti-ianqui mentre en queden exemptes les burgesies locals, o almenys s’en aigualeix la seva resposabilitat? Resposta: per un nacionalisme alimentat per un complexe d’inferioritat i per pura enveja.

Quantes vegades hem hagut d’aguantar, per exemple, el brasileny/ya de torn amb el cuentu de què el seu pais és tan meravellós, que són els més guapos, els que millor follen (es veu que Thailàndia no existeix per a ells) i ballen millor i bla, ba, bla. Com si no existís la fam, la misèria, les matances d’indis! La culpa del subdesenvolupament, és, sens dubte del ianquis… Quina barra! I en Carlinhos Brown? També l’han inventat els USA?

I anant al meu molí, trobem un cop més, que l’anticolonialisme servit per en dr. Cat i amics és una alternativa ideològica molt més honesta i positiva per analitzar i guarir les tensions entre nacions. Però tornem a la cosa anti-ianqui. No oblidem que els EUA intervenen desde inicis del s. XX, mentre Europa i el bloc musulmà (àrabs + turcs) són forces imperialistes veteranes que fa segles que van tocant els dallonsis a mig món. Per això sorprén l’acriticisme que alguns mostren envers ells. Sobretot perquè no es veu per enlloc que hagin fet ni la més mínima revisió cultural. Els europeus no l’hem pas fet de debó (això que tenim les eines), els musulmans tampoc (ells en tenen menys d’eines, però també en tenen la culpa de no pispar-les als seus tirans), mentre que els ianquis, o una part important d’ells (recordeu els 60 del s. XX?: Aquí encara creiem que la contacultura és un invent francès nascut al maig del 68!) van dur el país a una quasi guerra civil, i van canviar per sempre certes percepcions del sistema.

Els models culturals d’alguns països semblen intocables mentre que a can ianqui tothom hi pot potinejar. D’acord: és el preu que han de pagar per ser l’Imperi, però si enlloc dels USA, l’Imperi fos l’Imperi Argentina, per exemple, com seria la cosa? Règim de tangos i psiquiatria amb una cullerada de chimichurri? I no tinc res contra Argentina, ja m’enteneu, però fer un exercici de substitució és divertit i potser revelador. El problema és que si no revisem els sistemes culturals, ensopeguem sempre amb el mateix Everest. Perquè els musulmans es senten més humiliats que els maputxes o els lapons o els buriats? Perquè? Potser perquè el seu imperialisme ja no funciona? Potser es tracta d’un resentiment similar al dels francesos, incapaços de revisar la seva història i amb la seva llengua eclipsada per l’anglès? O amb els espanyols i el seu neo-imperi projectat en aquesta cosa tan espantosa que és "lo latino"?

Mireu, és que m’agradaria veure un Michael Moore a França, a Espanya, a tota Europa, a Turquía, al món àrab, explicant els disbarats i els horrors que hem comés per aquests rodals, i no parlo de fa segles sinó de fets molt més recents (p.ex: Algèria, 1960).  M’agradaria que tots aquests enrotllats hi pensessin, que reflexionessin sobre quantes menes de zombis hi han, i que la única manera de protegir-nos de la infecció i de la vanitat (tan avorrida, ella!) és el pensament honest, exigent però no auto-flagelador, i a fons. Aquesta autoexigència cultural -exigible però, per a tots- és la manera com els pobles podrem arribar a viure amb certa comoditat. La resta, em sembla que acaba sent bla, bla, bla…

per Rot Stewart, des de Bosa, Sardenya.