Dr.Cat, l'esgarrapador
L'actualitat anticolonial
14 d'octubre de 2007
Sense categoria
3 comentaris
FRANKFURT DE PROP. Per Lucy Ewing
Aquest seria un bon títol per a la foto de bodegó contemporani que il·lustra aquesta crònica des del Siscu, el frankfurt més genuí del Paral·lel de Barcelona. Però en realitat, em refereixo a la distància en què algunes periodistes hem pogut observar i entendre "la" fira del llibre, enguany amb la cultura catalana de convidada. Tot i no haver-hi estat físicament, a Alemanya, n’hi ha que ho hem sabut veure més de prop que no en la distància malèvola de la pàgina 34 de cert diari que comença amb "El" i acaba en "país".
Per treure’n l’entrellat em remeto a sengles l’article que el meus col·legues Vicent Sanchis i Vicent Partal escrivien el diumenge a l’Avui o el dilluns en editorial a Vilaweb. Fa trenta anys els feiem pena, la cultura catalana semblava agònica, extenuada després de dècades de corda apretant-li el coll. Ens donàven el condol i empatitzàven amb nosaltres la nostra minusvalia com a poble manifestament anorreat. Han passat els anys i sembla que reviscolem, no res, una mica i, ai coi!, ara els fa ràbia. O en tenen enveja (el gran motor que mou l’Espanya que va a peu i la que va a cavall). En definitiva no poden suportar que no anem de la seva maneta arreu. I aleshores, com que ja no hi ha vídua, ja no li acompanyen el sentiment. Ara som racistes, provincians, polititzats, tancats … I els cou en l’ànima colonial que tenen. Doncs, el remei català i avant! Que de catalans que escriguin en francès, sard, occità o italià no en demanen pas una quota oi?
Lucy Ewing
Frankfurt Siscu-Las Vegas Tribune
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que ja el conec el diari aquest… És un que va molt bé per a fer el paper maché. El recomano a tots els practicants d’aquest bell art aplicat. També va molt bé aquell altre gran, gran, grandíssim diari que es diu "La Vanguardia". I que dir de "El Mundo"? Tots ells tenen en comú, la qualitat de ser una bírria en quant a continguts, però excel·lents per a l’artesania. En Tonet, el drapaire de c/ Diputació amb Villaroel, a Barcelona, us els ven a molt bon preu. Digueu que veniu de part d’en Jep del Paper-maché.
Jep Capafonts i Màrquez.
Secretari del Paper-Maché Club de Catalunya.