Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

24 d'octubre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

AVUI, EN TIMOTHY LEARY FARIA 87 ANYETS (SI FOS VIU…). Per Rot Stewart

Segons llegeixo a boingboing, si en Timothy Leary fos viu, avui faria 87 anys. Felicitats Tim, siguis on siguis de l’ample espai! I això no és pas figurat sinó ben real, perquè quan en Tim la va dinyar, set grams de les seves cendres van ser enviades a l’espai exterior dins la nau Celestis, juntament amb les de 24 persones més. La figura d’en Tim ha tingut una influència enorme en la cultura anglosaxona, i de rebot, en tota la cultura occidental. Malauradament, al nostre país, les seves teories i els seus fets (i quins fets!) són pràcticament desconeguts…

Explicar les peripècies vitals d’en Leary en l’espai d’un post raonablement llarg, em sembla excessiu. Us remeto a la seva autobiografia “Flashbacks”, (699 paginetes de res, publicada en llengua colonial espanyola per l’editorial Alpha Decay), per tal de comprendre una mica més la talla i les implicacions d’un subversiu com en Tim. Va ser un producte genuïnament americà, d’aquells que van gestar la revolució contracultural molt abans del tan cacarejat “maig del 68 francès”, on en lloc d’imaginar noves formes de lluita (Weather Underground, Yippies, Abbie Hoffman, John Sinclair etc.), els estudiants francesos es limitaven a repetir consignes maoïstes, en un exercici de rèplica ben poc imaginativa. En Leary era ianqui, amb tot el que això va suposar de frescura i bogeria comfrontat amb la caspa europea i autocomplaent. Només un mos per copsar millor el seu esperit:

En Leary, com a eminent psicòleg de la Universitat de Harvard, havia dissenyat els tests que s’usaven per tal de calibrar l’estat mental d’aquells que ingresaven a presó. El 1970, el Leary va acabar a la trena (per tinença de maria), i com que sabia la manera d’omplir favorablement els seus propis tests, va aconseguir que l’enviessin al jardí del presidi, des d’on, amb un helicòpter, els Weather Underground, financiats per la Brotherhood of the Eternal Love, el van alliberar. Després va fugir a Algèria, es va refugiar a la seu del Govern paral·lel dels Estats Units d’Amèrica (sic), dirigit pels Black Panthers d’Eldridge Cleaver i d’on va haver de fugir de nou, aquet cop cap a l’Afganistan, quan ell i la seva txurri van acabar esclavitzats pels mateixos Panthers! I la cosa segueix (més tard els va pillar la CIA a l’Afganistan i…) Al·lucinant, amb i sense LSD, però ben cert!

En Leary, va passar de gurú de la psicodèlia a gurú d’internet. A tall de curiositat, va ser amic entre d’altres, d’En dr. Cat, i padrí de l’Uma Thurman… Probablement va ser un personatge excessiu i amb aspectes foscos (el suïcidi de la seva primera dona, la seva naturalesa addictiva, un pèl ionqui i irreponsable, el fracàs del seu “connectar el món al LSD”…), però tanmateix ens continua obrint la ment a molts. Gràcies Tim, i per molts anys!

Per a tots vostès, Rot Stewart , encara des del Frankfurt Siscu.

  1. Havíem d’esperar a un músic imitador dolent d’un músic encara pitjor perquè se’ns parles del gran, gran Tim Leary. De fet en el llibre "Dr. Cat. Esgarrapant a tort i a dret." ja se’n parla … o sinó se’n cita gent de la seva quinta. Demaneu-lo a la botiga del web i connecteu en un altre món. Des d’aquí una reivindicació de la imaginació lligaire de tots els ianquis d’aquella època!

    Des del Poblenou, Cassen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!