Dr.Cat, l'esgarrapador
L'actualitat anticolonial
AQUESTA COLÒNIA ÉS UNA RUÏNA. Per Cati Jacques
Som
una colònia?
Doncs sí, el nostre país és una colònia. Això ja fa temps que ho sabem,
com s?han encarregat d?explicar-nos gent tant brillant com Manuel de Pedrolo o
En dr. Cat. Però també prestigioses
institucions ben poc sospitoses de ?separatismo? o ?amistad con los
terroristas?: per exemple, la Real Academia de la Lengua
Espanola o el propi Parlament de Catalunya.
La RALE defineix ?colonia? com
un ?territorio dominado y administrado
por una potencia extranjera?. I ?extranjera?
resulta ser, vés per on, ?toda nación que
no es la propia?. D?altra banda, el 90% dels membres del nostre Parlament
han determinat que Catalunya és una nació. Com resulta però que el territori
català està dominat i administrat per una nació que no és Catalunya, ho és per
tant, per una ?potencia extranjera?.
Ergo: som una colònia.
És
dolent ser una colònia?
Home, depèn. Normalment a ningú li agrada estar sota
el domini d?una altra nació, ni que li robin part del PIB, ni decideixin per ell
des d?una capital llunyana, ni que se li imposi una altra identitat. Per això
la majoria de les colònies s?han acabat revoltant i ja no ho són. A vegades però
hi ha gent que pensa que li surt a compte suportar la dominació colonial
(són els zombies colonials). És el cas de la Martinica o les
Antilles Holandeses, per exemple. Petites illes al tercer món que xuclen
profusament de la mamella de la metròpoli europea. Anestesiades per tones de
diners renuncien a la llibertat i la identitat a canvi de benestar.
A nosaltres, ens surt a compte ser
una colònia?
Home, si l?estat espanyol ens mimés molt i molt…si
no tinguéssim dèficit fiscal, si promogués la nostra economia, si invertís en
infrastructures i serveis, si assumís la defensa i promoció del a nostra
llengua i cultura… Però és que no sols som una colònia! Som una colònia de
tercera: els trens no van, l?electricitat falla, l?aeroport és un desastre,
les autopistes es bloquegen, l?AVE França-Barcelona comença per Madrid i no
arriba mai, el dèficit fiscal puja, es prohibeixen els partits de costellada de
la selecció… Això no és una colònia, això és una ruïna. Ja no es tracta de drets, identitat, Guifré el Pilós o Joan Fuster; ni tan sols es tracta de dignitat: es tracta de sentit comú. Si us plau, imitem
els cubans, els argentins, els veneçolans, els mexicans, els malais, els
ghanesos, els finesos:
TOQUEM EL DOS!
PROU DE FER EL BURRO!
MILLOR UN ESTAT DE SEGONA QUE UNA
COLÒNIA DE TERCERA!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dret de les colònies és ha pactar renuncies sucessives per el silenci d’una classe política messella a canvi del que altres obtenen de bades o per altres mitjans.