Les retallades d’aquests darrers mesos també han arribat en el sector cultural i lingüístic, i sembla que surten ben barates si l’ase dels cops és la llengua catalana. A les Illes Balears, es vol fer que la llengua catalana passi de ser un requisit a ser un simple mèrit per poder accedir a una plaça de funcionari excepte per mestres i professors.
L’OCB considera que aquest canvi trenca definitivament el consens lingüístic assolit entre les forces polítiques als anys vuitanta i suposaria l’incompliment de la promesa del president José Ramón Bauzá que no tocaria la Llei de Normalització Lingüística. Alhora significaria eludir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears que avala un decret de l’any 2008 pel qual el Govern Balear fixava uns requisits de català per accedir a la funció pública. A més a més, també és imminent el tancament d’Ona Mallorca i Televisió de Mallorca degut a una falta de pressupost.
Al País Valencià, l’hipotètic canvi que suposava el relleu del seu president molt probablement sigui només un miratge. Molta oferta de diàleg que encara no s’ha concretat en res i mentrestant segueix endavant la eliminació de la direcció general de Política lingüística i la voluntat d’aplicar un model educatiu que rebaixaria del 50% al 33 la presència mínima del català a l’ensenyament obligatori malgrat que cap entitat, sindicat o partit polític o tingués en el programa, ni tant sols el mateix PP. Paral·lelament, per primera vegada des de l’any 1983, els alumnes matriculats en català al País Valencià ha disminuit, del 29% a 28% degut a l’obstrucció per activa i per passiva de la Conselleria d’Educació a eliminar i denegar l’obertura de noves línies en català que ha comportat que aquest curs 2011-2012 només un 41’8% de centres escolars ofereixen ensenyament en aquesta llengua, segons dades de l’Escola Valenciana.
Al Principat la normailització lingüística plena va arribar primer a la ràdio i ara ha arribat el torn de la premsa escrita. El diari Avui i bona part de la premsa comarcal encapçalada pel Punt oferien la possibilitat de llegir diaris en llengua catalana des de fa més de 30 anys. Després, ja fa més d’una dècada, el Periódico va començar a oferir la versió en català i encara no fa un any va irrompre amb empenta una nova capçalera, el diari Ara, que ha acabat acelerant l’arribada de la versió en català de La Vanguardia. Aquesta aparició és molt benvinguda malgrat el seu retard considerable. Com més oferta, més competencia i això, previsiblement, es traduirà en una millora constant d’aquestes capçaleres informatives.
També a Catalunya, el Govern ha pactat amb les «majors» americanes arribar al 2014 amb un 25% de cine exhibit en català, sigui doblat o subtitolat. Això faria que fins el 2018 encara no s’estaria complint totalment el que dicta la Llei del Cinema, que obliga a les majors a doblar o subtitular al català el 50% de les còpies. Aquest acord ha rebut principalment dues crítiques. La primera és que un llei aprovada pel Parlament ha estat renegociada a la baixa amb el sector privat que n’estava directament afectat i certament és força lamentable però al cap i a la fi es podria interpretar com una simple moràtoria de 6 anys en l’aplicació d’una llei. Aquest és un fet força comú, tant aquí com en d’altres parlaments europeus. I per altra banda, sense la llei en vigor difícilment s’hagués pogut arribar a aquest acord. La segona crítica principal és el cost dels doblatges recaurà en la Generalitat de Catalunya però s’ha de tenir en compte que la majoria d’aquestes pel·lícules s’acabarien emeten per TV3 i això faria que el cost també l’hagués acabat assumint el pressupost públic. A més a més, a casa nostra i arreu altres sectors culturals com són els diaris i els teatres són subvencionats i ningú fa un crit al cel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!