15 de febrer de 2011
0 comentaris

Dues cares de la mateixa moneda

Acció Cultural del País Valencià pateix una persecució judicial iniciada el 2007 pel Govern valencià per haver mantingut obert els repetidors que permetien rebre els canals de TVC al País Valencià que han acabat amb multes econòmiques astronòmiques.  La Generalitat valenciana no ha fet cap mena de cas a les crides fetes des del Govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3 ni a les més de 650.000 signatures de la ILP «Televisió sense fronteres». El proper dia 20 de març s’acaba el termini en el qual ACPV haurà de fer efectiu el pagament de més de 600.000€ que encara falten per pagar. Les conseqüències de no fer-ho podrien acabar amb l’embargament del patrimoni de l’entitat cultural. Una autèntica cacera ferotge a l’autèntic pal de paller cultural català al País Valencià i que alhora possiblement intenta distreure l’opinió pública valenciana de totes les imputacions de corrupció que recauen sobre alguns polítics significatius del PP valencià. Aquest fet es produeix mentre a les Illes, l’OCB reclama tant poder veure el nou canal de TVC, Esports 3, com recuperar les emissores de ràdio Icat FM i Catalunya Informació amb la màxima rapidesa possible. Com pot ésser que canvis tecnologics previstos i planificats des de fa anys ens faci perdre enlloc de facilitar, consolidar i millorar la cobertura a nivell nacional?

Aquesta realitat colpidora en aquests territoris de parla catalana contrasta amb les tendències positives tant en l’aprenentatge del català com en el consum de mitjans en aquesta llengua a Catalunya. El Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) ha registrat un increment del 20% respecte els darrers 5 anys de les inscripcions d’estrangers als cursos de català fins arribar als 40.000 alumnes. Si ho constrastem amb les xifres de fa una dècada, l’augment ha estat del 100%. Aquest increment notable s’ha de contextualitzar en un període de temps en el qual la població nouvinguda també ha augmentat considerablement a Catalunya. El que més pot sorpendre d’aquestes dades ha estat que el col·lectiu més nombros matriculat en aquests cursos són els llatinoamericans que representen pràcticament la meitat dels alumnes. Aquesta dada trenca un dels tòpics més habituals tot i que s’ha de tenir en compte que la població que prové de països que tenen el castellà en qualsevol de les seves variants com a llengua predominant també representen aproximadament el 55% de la població nouvinguda censada a Catalunya. Aquest increment d’alumnes matriculats als cursos de català organitzats pel CNL, encara que sigui, en números absoluts un quantitat petita del total de persones nouvinguda, és una xifra positiva ja que els garantirà una millor igualtat d’oportunitats, mobilitat i consideració social.

Pel què fa al consum de mitjans de comuniació en llengua catalana del conjunt de la població també hi ha bones notícies. S’ha mantingut la tendència a l’alça a ràdio, tele, internet i ha augmentat un 6% respecte el 2009. L’únic mitjà que retrocedeix són els diaris en paper possiblement seguint la tendència de la població catalana a informar-se cada vegada més en formats digitals. Malgrat aquest increment, el castellà encara segueix predominant en tots els mitjans de comunicació segons les dades d’aquest estudi fins i tot en la televisió malgrat el lideratge de TV3 en el 85% de les comarques de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!