BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Quin desvergonyiment! El gat no s’aparta. Està prenent el sol majestàticament al mig de la vorera, just en la recta de la meva trajectòria. Prou veu que m’hi acosto, però ni s’immuta. M’obligarà a saltar per sobre o a desviar-me. Només quan estic a un pam, s’aparta. No fuig, tranquil.lament es fa a un costat. On són els vailets que l’emprenien a pedres amb el primer gat que trobaven? On paren els cotxes que veient de nit un conill enlluernat enmig de la carretera acceleraven per aconseguir empaitar-lo? On són els primitius costums que feien de la persecució i abús dels animals la nostra diversió? La memòria ens ha de fer retrocedir força en el temps.
No podem cantar victòria, perquè encara persisteixen reductes de crueltat. “En molts llocs d’Espanya els caçadors pengen d’un arbre els gossos que han perdut la plenitud de facultats per tal d’estalviar-se un cartutx i gaudir del seu lent patiment.” Els toros és potser el reducte més cridaner pel fet que alguns espanyols en fan bandera identitària. I aquí els correbous, en menor mesura, també. Són situacions que van lligades a tradicions festives, i per tant, col.lectives. Això les revesteix d’uns valors simbòlics i socials que impedeixen a algunes persones reconèixer el dolor dels animals.
De tota manera, els aires són esperançats. Els mateixos agents que ens han portat el canvi que he comentat primer, segueixen presents i acabaran per implantar la civilització als reductes que encara s’hi resisteixen. Quin són aquests agents? Els principals, els mestres. Millor dit, els valors imperants en la nostra escola des de fa decennis. Ho acaba d’escriure a l’Avui Lluís Ferrer, catedràtic de medicina i cirurgia animal de la UAB. Li cedeixo la paraula.
“Però tot aixó, afortunadament, ho està canviant l’escola. Aquesta escola que sovint es critica, ha fet una tasca encomiable en la educació de les noves generacions en el respecte vers els animals i el medi ambient. Animals a les aules, visites a parcs i granges, i una correcta educació en el valor del respecte a la vida han canviat la mirada i la forma de pensar de les noves generacions. I crec que això, simplement, ha de ser motiu d’orgull i de reconeixement als nostres educadors. Això és educar, en el millor sentit, i això esperàvem molts de l’escola sorgida amb la democràcia. Ara, la conseqüència d’això és que quan les noves generacions vegin una cursa de braus veuran directament el que és: la tortura fins a la mort d’un animal per a la diversió d’un grup de persones.”
“Ara bé, la ILP ho ha estat inútil. Un efecte col·lateral que ha tingut ha estat generar el trist espectacle de veure i sentir il·lustres catedràtics, artistes, polítics, intel·lectuals, divagant sobre temes que desconeixien. No s’entén perquè no diuen simplement que, acceptant que les curses de braus són cruels, els agraden.”
“La part positiva és que ha ajudat alguns ciutadans a conèixer millor els partits polítics i a recuperar un cert interès per la política. En moments de distanciament entre ciutadania i polítics, el recent debat del parlament anima a anar votar i ajuda a decidir el nostre vot. Molts ciutadans d’esquerres, per exemple, ens vam sentir decebuts i no ens podem sentir identificats ni amb les formes ni amb el contingut del discurs que va fer el PSC a la sessió de debat. De això sí que ha servit la ILP. La resta, ja ho faran l’escola i els mestres.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saps, estimat Narcís, que aquest article m’havia d’agradar per força. Una, pel tema de la defensa dels mestres. Ja és hora que algú ho faci des de totes les plataformes que sigui possible.
Dues, per la qüestió de la sensibilitat envers els nostres amics i companys de travessia, els animals d’aquest planeta.
Gràcies, Narcís, sempre l’encertes.
Una gran abraçada.